Ramon Tremosa, exconseller d’Empresa i exeurodiputat, ha presentat aquesta setmana a la Llar del Llibre de Sabadell el seu nou llibre Energia Sobirana, escrit conjuntament amb Jaume Morrón.
L’actual diputat al Parlament descriu la seva proposta sobre quin ha de ser el camí energètic que ha de seguir Catalunya els pròxims anys per arribar a ser autosuficient. A banda, l’exconseller també opina durant l’entrevista sobre la situació econòmica actual del país i de la importància de la reindustrialització de Sabadell.
Del seu llibre s’extreu que una Catalunya 100% renovable és possible. Què us fa pensar-ho?
Catalunya és un país petit, amb molta muntanya, mil milions d’arbres, amb poc vent i molt concentrat, i amb poca terra fèrtil i pocs recursos minerals naturals. No obstant això, té un gran potencial en energies renovables. Cal fer una aposta pels grans parcs solars i eòlics i, sobretot, per les centrals hidroelèctriques reversibles de bombeig. Amb aquestes últimes, Catalunya tindria un potencial de 14 GW, és a dir, gaudiria d’una total sobirania energètica i no dependria de les centrals nuclears. I no només això, fins i tot, França vindria de genolls a demanar-nos energia. Com més molins, centrals eòliques i centrals hidroelèctriques reversibles tinguem menys dependents serem del gas de Putin.
Què fa falta per implantar les centrals reversibles?
Només una cosa: voluntat política. A Catalunya ja hi ha tres centrals reversibles construïdes i compta amb més de 66 pantans. Tenim les infraestructures fetes. No podem ser una illa fòssil, mentre la resta d’Europa es posa les piles. Si no fem la revolució energètica, ens la farà l’Estat, que el seu projecte és fer passar cinc línies d’alta tensió que destrossaran el nostre paisatge.
Ramon Tremosa, a la redacció del Diari de Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA
Més enllà de la situació energètica, com veu la salut de l’economia catalana? El PIB creixerà un 5% com està previst?
Segurament, el creixement del PIB serà inferior, però això no impedeix que l’economia catalana continuï anant bé. El turisme a l’estiu, per exemple, gairebé ha recuperat les dades del 2019. Si no fos per la guerra d’Ucraïna, ho hauria aconseguit. A més, les exportacions catalanes també han incrementat substancialment i les dades d’atur són les millors de l’última dècada.
Com creu que afrontaria Catalunya una possible recessió econòmica? La podrà esquivar?
És difícil que l’esquivi del tot, però els cicles econòmics són així: pugen i baixen. Això sí, cal moderar la inflació i per fer-ho els bancs centrals han de pujar els tipus d’interès i les administracions públiques han d’incentivar una fiscalitat que no ofegui. Sempre dic que la inflació és un impost als pobres i si no es corregeix bé, pot ser el pitjor mal per a una societat. Això sí, l’IPC actual (8,5% al setembre) és un efecte secundari de la Covid, però és assumible.
Ara que parlem d’administracions, què en pensa de la decisió de Junts de sortir del Govern?
No hauria de respondre aquesta pregunta, perquè no estic a l’executiva de Junts ni soc conseller. La meva posició, per això, és pública i la sap tothom. En un debat a TV3 la vaig deixar ben clara dient que només des del govern podrem posar centrals reversibles. Que cadascú tregui les seves conclusions.
Quina importància té l’aprovació de pressupostos?
No estic a la comissió d’Economia, per tant, no em pertoca opinar sobre això i no vull donar titulars que no toquen. Només vull dir que ens hem de centrar en el que és important: com, per exemple, com fem la revolució renovable.
Centrant-nos ara en Sabadell, com creu que s’ha de fer front a la reindustrialització?
Sense la ronda del Vallès, no ens hauria d’estranyar que Sabadell continués perdent empreses industrials. Com volem que torni la indústria i que no marxi si Sabadell té una autopista urbana que és de les més contaminants d’Espanya (referint-se a la Gran Via). I no, la solució no és ferroviària, com pensen algunes forces polítiques: la ronda Nord és imprescindible.
