[Per Eloi Cortés Serra, regidor d’Acció Social i Habitatge]
Ens agrada mostrar les fites que aconseguim a la nostra societat, ens sentim satisfets quan assolim reptes, quan podem dir que som els primers en tal o tal altra cosa. Però no ens ha de fer por parlar d’allò que no fem tan bé com a societat, analitzar què passa quan els rècords són en negatiu. Catalunya ha batut un d’aquests rècords dels quals no crec que calgui que ens en sentim en absolut satisfets: és la comunitat autònoma amb més ocupacions il·legals d’habitatges. A Catalunya es produeixen el 42% del total d’ocupacions de tot Espanya i no podem amagar aquesta realitat. Cal ser-ne conscients i reconèixer que alguna cosa no estem fent bé. És el primer pas per trobar-hi solucions.
Dissabte passat, quan llegia l’article que Jordi Serrano va publicar en aquest diari, on acusava l’alcaldessa de criminalitzar les ocupacions, vaig pensar que aquest és una part del problema: el discurs de l’esquerra demodé i confusa que, sota el pretext de defensar el dret a l’habitatge, acaba blanquejant els ocupes conflictius. Trist servei fa certa esquerra a l’estat del benestar quan davant del problema de l’accés a l’habitatge la seva resposta és abaixar els braços i animar a ocupar.
Hi ha una realitat inqüestionable: tenim ocupacions incíviques que provoquen problemes de convivència i de seguretat. I caldria aclarir que, quan demanem més mesures per acabar amb les ocupacions, ens estem referint només a aquelles que provoquen conflictes amb la resta de veïns i veïnes. Estem en contacte permanent amb la ciutadania i coneixem de primera mà les dificultats de convivència que es viuen a molts barris de la ciutat per aquestes actituds incíviques. Animem tothom a trepitjar els barris i parlar amb els que pateixen els sorolls, la brutícia i la manca de seguretat que provoquen els ocupes incívics. Potser això canviaria l’opinió que en tenen.
No podem confondre la necessitat d’habitatge d’algunes famílies amb el tot s’hi val quan hi ha conflictes provocats per ocupes que no respecten les normes bàsiques de convivència. Defenso el dret a l’habitatge i per això hem treballat els darrers quatre anys per oferir a la ciutadania més de 500 habitatges de lloguer assequible. Però el dret a l’habitatge no és sinònim de patent de cors per entrar a la casa d’algú altre. A parer meu, l’errada ha estat blanquejar totes les ocupacions durant anys. Caldria distingir entre les que es feien fa uns anys, en plena crisi immobiliària, i les que protagonitzen ara persones i grups conflictius que estan lluny de patir una situació d’emergència habitacional. Sé que moltes vegades es defensa l’ocupació amb bona intenció, basant-nos en el que deia el Jordi en el seu article: la desesperació de famílies amb nens que han perdut el seu pis, la manca d’habitatge assequible o les dificultats per accedir-hi en un mercat immobiliari amb els preus disparats. Tot això és cert, però davant d’aquesta realitat, el que hem de fer no és aplaudir qui fa justícia pel seu compte, els que fan servir una puntada de peu per ocupar un pis que no és seu. Perquè si seguim aquesta lògica, també haurem de donar la raó a tots aquells que fan justícia pel seu compte en qualsevol altra circumstància.
No es pot justificar que alguns busquin camins paral·lels per resoldre una situació concreta. No podem acceptar que algú entri en un habitatge que no és seu i que no es pugui actuar quan trenca la convivència de la resta de veïns, quan no respecta la comunitat on viu, quan provoca conflictes.
Amb l’actitud d’aquesta part de l’esquerra, el que es fa és blanquejar i permetre la impunitat de les màfies criminals que acaben aprofitant-se de les famílies vulnerables. És en aquests casos que crec que la policia ha de poder entrar en 48 hores per acabar amb ocupacions conflictives o per actuar contra les màfies que usurpen habitatges.
Hem de tenir eines per actuar i per això calen reformes legals que ho permetin. Perquè crec que tothom estarà d’acord que, davant de qualsevol situació, tots i totes hem de respectar les lleis. I si no ens agraden, el que hem de fer és treballar per canviar-les, no defensar que alguns se les puguin saltar. En una democràcia, la seguretat també és d’esquerres i quan s’infravalora, s’acaba facilitant l’accés al poder de partits de dretes. Traient importància a les ocupacions conflictives es blanqueja la veritable delinqüència, que no és la de les persones que ho fan per necessitat.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
