[Per Josep Mercadé, periodista]
Cal dir que no soc expert en infraestructures. En aquestes pàgines d’opinió hi ha qui disposa de més coneixements per fer-ho, com s’ha demostrat a bastament. Però voldria aprofitar la finestra oberta per reflexionar sobre un tema tan controvertit com el de la ronda Nord, la descongestió de la Gran Via i, en definitiva, els problemes que està comportant la mobilitat en zones tan densament poblades com la metròpoli barcelonina de la qual Sabadell forma part.
Fixem-nos que ja fa més d’una generació que parlem del Quart Cinturó o la B-40, amb defensors i detractors d’una via de gran capacitat que estava pensada més per al trànsit transfronterer cap i des de l’interior d’Espanya que no pas per millorar la mobilitat de l’entorn més immediat. La proposta de reconversió en un traçat més comarcal com la ronda Vallès i la ronda Nord des de Sabadell tampoc ha acabat de fer del tot fortuna malgrat els esforços d’entitats i ajuntaments com el de Sabadell i Terrassa.
L’objectiu final de tot plegat és la millora de la mobilitat dins i fora de la ciutat. Aquesta s’ha convertit en una d’aquelles promeses que des de fa anys figura als programes de les candidatures que es presenten a les eleccions municipals. Però resulta que, un cop s’acaba el mandat, es torna a recuperar la proposta per a la propera i així anar fent.
Aquesta vegada fa la impressió que passarà el mateix. Malgrat els intents per arribar a un cert consens, el resultat s’albira més aviat decebedor sobre quina ha de ser la infraestructura que ajudi a millorar la mobilitat. Si, a més, hi afegim els terminis per redactar projectes i l’execució de l’obra, és probable que quan es materialitzi les necessitats ja siguin unes altres.
Al cap de poques hores d’ocupar el càrrec de conseller de Territori, ha començat el pressing Juli d’aquells que defensen la construcció de la ronda Nord. No sé si aquesta és o no la millor opció per descongestionar la Gran Via o la de connectar la ronda Oest amb la carretera de Castellar com defensava l’ara conseller quan era alcalde de Sabadell.
Està clar que l’impacte d’una opció o altra són ben diferents. Actuar sobre un territori ja prou malmès com és la plana del Vallès no sembla la millor opció. Quan hi ha un clam unànime sobre la necessitat d’esponjar les ciutats i recuperar espais lliures, les grans infraestructures viàries entren en una certa contradicció. Però el pols amb els agents econòmics fa més necessari que mai cercar consensos entre les diferents opcions. I això no sembla fàcil.
