Habitatge social, sanitat, model social i urbanisme. Sabadell Cercle d’Entitats ha presentat, a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach, les conclusions de les diverses taules de treball sobre les problemàtiques al voltant d’aquestes àrees que afecten als sabadellencs.
En l’aspecte d’habitatge social, Marta López ha posat en relleu l’augment del preu de l’habitatge en el mercat lliure, explicant que el preu de l’habitatge a Catalunya s’ha multiplicat per cent i els sous s’han multiplicat per deu. Així mateix, ha fet menció del Pla Local de l’Habitatge de Sabadell per explicar que es necessiten 650 habitatges. A més, 300 persones no hi poden accedir, en el mercat lliure. És per això, que una de les conclusions per afrontar aquesta problemàtica “no es resoldrà només des de l’administració pública, també hi ha responsabilitat del sector privat”, ha apuntat, mentre ha recordat que, segons el PLHSBD, “la ciutat disposa de 36 polígons i sectors residencials per desenvolupar amb un potencial de 8.030 habitatges”.
Entre les diverses eines per promocionar l’habitatge social, el cercle d’entitats aposta per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, habitatge de lloguer social a través d’entitats amb lucre limitat i habitatge de lloguer social a través de Societats mixtes público-privades.
En matèria de sanitat, s’ha detectat un envelliment de la població de Sabadell, i això requereix una “atenció d’alta complexitat”. Entre els reptes que ha d’afrontar el pròxim govern municipal, hi ha l’atenció primària, l’atenció hospitalària i l’àmbit residencial, on és cabdal millorar les condicions dels professionals sanitaris.
En acció social, i seguint diversos indicadors –generals, sectorials i comparatius– han servit per detectar “un augment significatiu en els grups d’edat entre 40 i 54 anys, i de majors de seixanta-cinc anys”. En la mateixa línia, “el 50% dels majors de seixanta-cinc anys tenen setanta-cinc anys o més i, per tant, el podem relacionar amb riscos com envelliment, la dependència, l’aïllament o el risc de pobresa: es consolida l’emergència de l’aïllament i la soledat sentida com a problemàtica social”. Entre els reptes, en una ciutat que té un 13% de població estrangera i una taxa de discapacitat del 7%, els membres del cercle d’entitats clouen que “l’infrafinançament provoca manca de finançament per rehabilitacions i noves inversions” així com “l’envelliment i altres patologies avançades –necessitat places residencials, lentitud en el procés d’actualitzar les valoracions i llei de dependència–”.
En el darrer, bloc, el d’urbanisme, Sabadell Cercle d’Entitats ha demanat que “cal més activitat a les ciutats mitjanes de fora de Barcelona” i que cal incentivar l’arribada d’empreses per aturar el camí que segueix Sabadell, a l’hora de ser una ciutat dormitori: “Ha crescut molt més la població que l’activitat. S’han convertit en poblacions desequilibrades”. Propostes privades que poden ajudar a millorar la solució de desequilibri, com el projecte del sector Sud-Oest, o des de l’àmbit públic, amb la creació de sòl al voltant de l’Hospital Taulí o portant activitat al gran solar de l’avinguda de Francesc Macià, són algunes de les conclusions que s’han presentat aquest vespre.
Finalment, la vicedirectora de la FBiC, Glòria Dalmau, ha defensat la tasca de Sabadell Cercle d’Entitats perquè “els polítics sàpiguen el que pensa la ciutadania respecte a la ciutat. Perquè són ells qui han d’aportar solucions a les problemàtiques de la ciutat”, fent referència als pròxims comicis, d’aquí a poc més de mig any, davant la presència de la tinenta d’alcaldessa Marta Morell, i del portaveu de Junts per Sabadell, Lluis Matas.
