Ciutat

L’inesborrable record de la ‘Lleva del Biberó’

El passat 23 de setembre va morir Joaquim Viñas, soldat de l’exèrcit republicà en la Guerra Civil. El seu fill rememora la seva figura i l’impacte que va tenir el conflicte

Joan Viñas, al Diari | Aina Torres

La guerra no només comporta morts i destrucció. En els supervivents, deixa una empremta inesborrable. Cicatrius en forma de records que teixeixen el passat, expliquen el present i dibuixen el futur. El 23 de setembre va morir als 102 anys Joaquim Viñas, que va formar part de la ‘Lleva del Biberó’. L’exèrcit republicà el va reclutar quan tenia 17 anys. Igual que ell, més de 7.000 combatents sabadellencs van veure la seva vida marcada per la Guerra Civil, com explica l’historiador Esteve Deu al llibre ‘Els sabadellencs que van anar a la guerra 1936-1939’.

Més enllà de les vivències durant la seva joventut, escrites amb armes, violència i sang, l’experiència del Joaquim va moldejar una personalitat marcada per la cruesa del conflicte. El seu fill, Joan Viñas, narra com va ser el periple a través del front de Lleida, l’exili a França i les campanyes de la Legió Estrangera a l’Àfrica. Precisament en una d’aquestes campanyes, a Tunísia, el van ferir a l’orella. “A l’ambulància, els seus companys estaven morts. A ell, tots el donaven també per mort”, relata.

El silenci fins el s.XXI

En els darrers anys de vida, el Joaquim va començar a obrir-se a explicar. Per moments, detalla el Joan, semblava que escoltés les vivències com si les estiguessin llegint als llibres. “Ho portava d’una manera molt reservada. Pràcticament no en parlava. Fins a l’inici dels 2000 no es va obrir, també per la nostra curiositat i la dels seus nets”. La pròpia evolució de la societat i l’arribada de la democràcia, apunta, va fer que comencés a perdre la por. “Abans, es feien mencions, però no s’especificava el context. Era un temps de silenci”, rememora el Joan.

L’historiador sabadellenc Jaume Barberà explica que l’actitud adoptada després d’estar al front és diferent en funció de com s’ha viscut. “Normalment, els que havien anat a la guerra parlaven de la guerra. Els que ho van passar pitjor, no en parlaven tant. Aquells que se n’havien sortit, ho explicaven. Els homes d’aquella època en parlaven molt”, analitza.

En total, hi ha documentats uns 600 sabadellencs que van morir o desaparèixer a la Guerra Civil, segons un estudi publicat per Jesús Maestro. Tot i així, la xifra podria ser superior per la manca d’informes oficials de l’època.

L’impacte del testimoni

El Joan recorda com veia la guerra, i la mort, tatuada a la pell del seu pare. En les seves paraules. En cada consell. Lliçons d’un testimoni únic. “A mi també em va fer ser molt prudent. Malgrat estar en una etapa relativament revolucionària, vaig mantenir-me sempre caut”. Avui, agraeix aquelles paraules.

“M’ha ajudat a no ser deliberadament radical i a mirar-ho tot amb certa perspectiva i cura, conscient que malgrat que entràvem en una democràcia, el risc seguia existint”. És un passat que encara ara és viu. “Els que coneixíem casos com el del meu pare, ho veiem tot d’una altra manera”.

Lliçons aplicables avui

Actualment, com li passava al seu pare, el Joan observa amb descrèdit algunes posicions polítiques i realitats socials dels nostres dies. “Quan ho has vist en primera persona i has parlat amb algú que ha estat allà, encara provoquen més dolor algunes situacions. Ell ha sigut molt crític, per exemple, amb el ressorgir de l’extrema dreta. Li feia reviure un sentiment de temor”, radiografia. “‘No n’aprenem’, deia”.

Després de l’odissea bèl·lica, l’any 1954 el Joaquim va tornar a Sabadell, on va reprendre la seva activitat en el món del tèxtil. “Aquesta trajectòria li va marcar el caràcter: era una persona afable, reservada, però a la vegada optimista, resilient i perseverant”, emfatitza amb llàgrimes als ulls.

Els ulls de Sabadell a la guerra

El setembre del 2020, el sabadellenc Alfons Soler i Llongueras, combatent de la Guerra Civil a les files republicanes, va morir als 100 anys d’edat. Com el Joaquim, va formar part de la ‘Lleva del Biberó’.  Ell va ser capturat per part de l’exèrcit franquista i internat al camp de concentració de Miranda de l’Ebro. “Tots aquests casos no poden quedar en l’oblit”, sentencia el Joan.

Mor el sabadellenc Alfons Soler, testimoni de la ‘Lleva del Biberó’

Per rescabalar l’honor de víctimes i familiars, el Departament de Justícia va engegar la campanya ‘Tancar el dol’, dirigida a tothom que busqui persones desaparegudes durant el conflicte bèl·lic i el franquisme.

Sabadell, 83 anys després: a la recerca dels desapareguts de la Guerra Civil

Comentaris
To Top