JOSEP MERCADÉ

Mesures més valentes

[Per Josep Mercadé, periodista]

Ens trobem immersos en una de les sequeres més llargues i extremes de la història recent, però no sembla que ens ho acabem de creure. Els que aquests dies de pont us heu mogut pel país, us haureu adonat de com estan d’eixuts els nostres embassaments i de la set que pateixen gran part dels nostres boscos. Tot just ara es comença a parlar de restriccions a la zona metropolitana quan a més de 300 municipis catalans hi ha limitacions al consum d’aigua des de fa moltes setmanes.

Fem prou per conscienciar sobre la necessitat de no malbaratar l’aigua i fer-ne un ús responsable? Des de la perspectiva de la gran conurbació barcelonina, no sembla que aquest nivell de consciència estigui tan arrelat com en altres indrets on, per manca d’inversió en infraestructures, el problema de subministrament d’aigua és molt més greu.

La diferència, però, com sempre, està en l’impacte que determinades mesures poden fer si s’apliquen a uns pocs milers de persones o a uns quants milions. En aquest sentit, les campanyes que en aquest llarg episodi de sequera ha dut a terme la Generalitat a través de l’Agència Catalana de l’Aigua no sé si són de les més encertades.

Està bé això de fer servir la lletra d’una de les cançons del cantautor Raimon, que diu “al meu país la pluja no sap ploure”, per concloure que “la pluja no la controles, l’aixeta sí”. Des d’un punt de vista metropolità, veure pantans gairebé buits no deixa de ser una cosa llunyana, encara que estigui a menys de 100 quilòmetres d’on està residint gran part de la població de Catalunya.

Tot just ara, quan ens trobem en un moment especialment crític, s’està parlant de restriccions a l’àmbit metropolità a partir de finals de novembre o primers de desembre. L’Agència Catalana de l’Aigua assegura, però, que el ciutadà no ho notarà. És com si fes por anar una mica més enllà. Limitar l’ús de l’aigua per netejar carrers o tancar fonts ornamentals són mesures que tenen poca incidència en la ciutadania, ja que pràcticament són imperceptibles.

Precisament, s’està criticant molt els que neguen el canvi climàtic i, a la pràctica, amb la manca de mesures més dràstiques o missatges més contundents, s’està limitant l’abast d’un problema que, amb les sequeres persistents, cada cop serà més difícil de tractar. Amb l’aigua, la col·laboració i l’acció de la ciutadania és tan important com les decisions que puguin prendre els governs. Com sempre, cal apel·lar a la conscienciació per adonar-nos de l’abast del problema.

Comentaris
To Top