JOSEP ROF

Futbol i gestió empresarial

[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]

La gestió empresarial és complicada. No té res de senzilla. Ni per a un autònom, ni per a un petit o mitjà empresari, ni tampoc per als grans.
Penseu que has de gestionar múltiples eixos: des de posicionar l’empresa, coordinar i estructurar l’organització, dissenyar productes i/o serveis, analitzar mercats, fer prospecció comercial, generar cartera, fer campanyes, produir, emmagatzemar, comprar, vendre, facturar, cobrar, pagar, començant per les nòmines, donar servei de postvenda, etc.

Hi ha múltiples disciplines que hi ajuden, però no hi ha cap ciència exacta. No existeix un sistema que pitjant un botó creixin les vendes, pitjant-ne un altre es redueixin els costos, o movent un dial millori la satisfacció del client.

Per als estudiants de gestió es fa servir el mètode del cas. Es mostren casos reals i s’analitza quines decisions es varen prendre, el perquè, quins resultats varen obtenir, etc. Això va donant idees de com es pot gestionar la complexitat empresarial en un món real, incert i canviant.
Els casos acostumen a ser molt tècnics i estan pensats per als estudiants o professionals. S’acostuma a publicar-los a revistes especialitzades. Però ara, de cop, tenim un cas de gestió que surt tant als diaris generalistes com als esportius: el del Futbol Club Barcelona.

Un dels primers eixos d’una empresa és saber cap on vol anar. A l’anterior mandat, hi havia una visió tàctica però no estratègica: el famós “anar fent”. Aquí és bo recordar la frase del Gran Mestre polonès d’escacs Savielly Tartakover: “La tàctica consisteix a saber què fer quan hi ha quelcom a fer. L’estratègia, a saber què fer quan no hi ha res a fer”. La nova directiva sabia quina estratègia a seguir: “Renovar l’equip, peti qui peti, i reduir costos”.

A vegades, l’empresari ha de prendre decisions dràstiques. Tenim el cas de la sortida de Messi. És dur, però no hi ha més remei. És com la gangrena, si no es talla de pressa el membre, al final la persona morirà.

En gestió s’acostuma a dir que els costos són certs i els ingressos, incerts. Per això, quan van mal dades, les empreses s’apliquen primer a reduir costos. Els possibles ingressos queden molt bé en un full de càlcul, però aconseguir-los és molt difícil. Així, veiem que han traspassat jugadors, fins i tot alguns que el club hauria preferit que es quedessin. I sobre els ingressos incerts, l’eliminació de la Champions és un exemple d’ingrés venda previst que no es realitza.

Els escenaris per prendre decisions són infinits i no existeix la solució òptima. L’empresari ha de decidir i buscar una bona solució. Així, hem vist que es volia fitxar jugadors que llavors no han vingut, o bé se’n volia prescindir d’alguns que encara hi són.

No sempre pots prendre les decisions que voldries. Així, hi ha contractes previs, alguns de signats just abans de l’anterior president deixés del club, o bé legislacions que s’han de respectar.

Els fulls de càlculs i les presentacions queden molt maques, però tot pren temps. Res no és instantani. En alguns casos, passen mesos o anys. Aconseguir un equip que torni a guanyar costarà temps. I no sempre s’obté. Si no, mirem com estan ara el Manchester United o l’AC Milan.

En borsa es diu que rendes passades no assegueren rendes futures. I a tots els fulletons de compra d’actius financers ho diu. Al futbol, equips que varen guanyar Champions passades, no asseguren Champions futures. I això és el que li ha passat al Barça, fins i tot amb Messi.

Les empreses i també les entitats sense ànim de lucre han de guanyar diners. Sempre vindrà una crisi, absolutament sempre. I aquests actius estalviats serviran per capejar el temporal. En el cas del Barça, el patrimoni tangible i intangible, generat durant més de 120 anys d’història, li permetrà passar aquest sotrac. Són les famoses palanques.

Ser empresari, començant pels autònoms, és complicat. Hi ha eines, però al final l’empresari ha d’analitzar, decidir i executar.

Si, com diuen algunes llegendes urbanes, fos tan fàcil i es guanyessin tants diners, com és que no tothom es fa empresari?

Comentaris
To Top