[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Durant els dos anys de pandèmia, vaig restringir a la mínima expressió els dinars de feina. Darrerament, els estic reactivant. Recordo, temps enrere, haver llegit una entrevista a un expert en productivitat nord-americà que elogiava els dinars de negocis mediterranis. Sostenia que, contràriament al que es creu des del món anglosaxó, entaular-se amb algú i compartir-hi un àpat de tres plats no és una pèrdua de temps, sinó un model d’èxit: permet establir vincles de confiança i enfortir les relacions comercials a llarg termini. Hi coincideixo plenament.
Dimarts de la setmana passada, vaig dinar al pati de l’Arteneu amb el director esportiu del LAU Basketball i el director executiu de la Fundació Sant Nicolau. Vam estar parlant de bàsquet i de projectes de futur. Havent dinat, l’Anna Fernàndez ens va ensenyar l’edifici i vam conèixer de primera mà tot el que hi fan per als joves amb necessitats educatives especials de la ciutat.
Dimecres, vaig dinar a Barcelona amb el gerent d’un despatx amic i un client comú del sector immobiliari a qui acabàvem de presentar un estudi de successió empresarial. El restaurant Saona, just al costat de l’antiga La Camarga i els seus ja mítics micròfons, ofereix un excel·lent menú a 11,95 euros, gairebé un oasi en aquests temps inflacionistes. El client, des del primer plat fins a les postres, es va mostrar exasperat amb les ocurrències de l’alcaldessa Colau.
Dijous, vaig tornar al pati de la Casa Taulé, aquesta vegada per dinar amb dos emprenedors de la Xarxa Onion. Per un costat, en Rubèn Celada de Playoff, una start-up consolidada que vaig veure néixer i que ara supera els 1.000 clients i ha estat seleccionada per la prestigiosa Growth Academy de Google. Per l’altre, en Carles Porta de Qualla, una start-up emergent que ha desenvolupat una app per gestionar la recollida de menors als centres educatius. Malgrat que no es coneixien abans, de seguida va fluir una interessantíssima conversa sobre pivotatge estratègic, tracció, MRR, OKR, CAC, Burn Rate… Jo els observava embadalit, amb el mural de les quatre estacions de Ricard Marlet de fons, en una espècie d’al·legoria sobre l’evolució de l’emprenedoria sabadellenca al llarg dels temps.
En fi, som país d’entaular-nos i conversar. Divertim-nos amb Halloween, però no renunciem al que som.
