PERE ALAVEDRA

Mes de novembre

[Per Pere Alavedra, enginyer industrial]

Tradicionalment, el mes de novembre comença amb la festa de Tots Sants i continua amb el dia dedicat als difunts. És un mes en què la tardor arriba al seu zenit, passejar pels paratges de casa nostra coberts amb mil matisos d’ocres, i fruir de la fresca que ens anuncia l’arribada de l’hivern.

Cada família té el seu cerimonial, la meva també.

Cada any faig una fotografia, del passeig Maristany de Camprodon, cobert per una espessa catifa de fulles seques, a primera hora de la tarda, en la solitud d’un dia feiner, quan els raigs del Sol en declivi l’inunden, deixant traslluir una bellesa i una serenor inigualable.

Sempre m’ha fet pensar en aquella frase que diu: “Has vist, en una tarda de tardor, caure les fulles mortes? Un dia, la fulla morta seràs tu”.
Al llarg dels anys he vist marxar amics i coneguts, uns en plena joventut, altres en la maduresa, alguns quan estaven esperant gaudir de la jubilació, finalment uns darrers en la vellesa. Uns marxaren fruit de la negligència i de la imperícia humana, altres per la mateixa deficiència de la naturalesa; però cap ho ha fet per la maldat humana.

Nosaltres hem viscut un munt de guerres, la de Vietnam, la dels sis dies, la del Yom Kippur, la de les Malvines, les dues del golf, les múltiples guerres a l’Àfrica, la dels Balcans, la de Síria, i avui des del 24 de febrer la d’Ucraïna. En elles han mort i moren les persones per culpa de la maldat humana.

El meu avi Ribot tenia una fonda a Caldes de Malavella, quan va esclatar la guerra civil, aprofitant la infraestructura balneària del poble, va col·laborar en la transformació del poble com a hospital de ferits de guerra. Allà va viure com cada dia una persona o altra els deixava, i com molts tornaven tolits a casa seva. Sempre va dir que varen ser els anys més durs de la seva vida, ell que estava fet per atendre hostes a la seva fonda, desitjant-los que tornessin l’any vinent, ara veia com sortien: uns cap al cementiri, i altres amb estat llastimós cap a casa.

Fruit d’aquesta experiència feia sovint comentaris molt sucosos sobre la vida i la mort, un que m’ha fet reflexionar al llarg de la vida és el següent: “Quan neixes sols tens dues coses segures: moriràs i pagaràs impostos. Tota la resta te l’has de guanyar”. I una segona, en part emmanllevada de sant Francesc: “La mort és la nostra germana bessona, que un dia ens obrirà la porta cap al desconegut per als no-creients, i a l’eterna benaurança per als cristians”, es notava que durant la guerra civil havia vist morir persones que no hi creien, i també creients.

Aprofitem aquest mes per tenir presents al nostre cor i a la nostra ment totes aquelles persones que ens han deixat, i també les que els han cuidat.

Comentaris
To Top