Comprar productes bàsics s’està convertint cada cop més en una autèntica odissea. I és que els preus no paren d’augmentar. És el que es coneix com a inflació. A Catalunya el menjar i les begudes no alcohòliques s’han encarit un 12,9% respecte de l’any passat, una taxa vuit dècimes més a la de l’agost, la xifra més alta des del 2002. Aliments com fruita, verdura, ous o carn han experimentat una pujada que ha provocat canvis en la manera de consumir de la població. Darrere les xifres de l‘IPC i l’INE, fàcilment cercables a internet, també hi ha testimonis. I això és justament el que hem buscat, les opinions tant de comerciants com de consumidors. Tot per tenir una petita mostra de com els ciutadans de Sabadell estan vivint aquesta situació.
Fruites i verdures són alguns dels productes que més han augmentat el seu preu / Victor Castillo
El comerç s’adapta
Primer de tot, hem visitat els principals eixos comercials de la ciutat. Tot i la diversitat d’opinions, hi ha una tònica que es repeteix: “Els preus augmenten i cal adaptar-se, és això o tancar”. A l’avinguda Matadepera coneixem els casos de la Ferreteria del Pi i la fruiteria Comfamiliar. Al primer local ens atén en Jonathan, que assegura no haver notat canvis. En el cas de la Patrícia, l’opinió és diferent: “La gent continua comprant, tot i que sí que hi ha qui ajusta una mica la cistella. On ho hem notat més és en l’aspecte dels impostos, ens estan ofegant”.
Molts comerciants s’han vist obligats a augmentar els preus per subsistir / Victor Castillo
Al Centre, visitem el Mercat. Allà hi ha qui creu que la situació és normal. És el cas de Josep Cuscó, de Fruites Cuscó: “Els productors no sentim que s’apugin els preus. De fet, ens sembla que encara es podria pagar més pel producte, perquè generar-lo té un cost i més com estan els impostos”. D’altres, com Anna Sánchez, de la Fruiteria Andújar, creu que no hi ha cap altra opció: “No ens queda cap més remei. És cert que ara es compra més per peces que per quilos, però al final encara que tot s’apugi, hem de continuar menjant”. A més a més, creu que la situació s’ha mediatitzat en excés: “Ens han creat una certa psicosi, si ho mirem bé, no crec que hagin variat tant els preus”.
Al sud conversem amb en Joan, propietari d’una peixateria: “Ja no és només l’encariment del producte en si, també influeix el cost del transport i també el de producció. O apujava preus o no obtenia benefici i també he de viure”, opina resignat.
Els consumidors canvien els costums
L’altra cara de la moneda és la dels compradors. En aquest grup l’opinió és majoritària: “Està tot caríssim”. Les primeres impressions les obtenim a l’Avinguda Barberà, on conversem amb la Mari i l’Antonio. “Cada cop fa més por sortir a comprar, a la que et despistes et canvien els preus de tot”, comenta la dona. Per l’Antonio la situació encara pot anar a pitjor: “Els aliments s’encareixen, però els nostres sous no. Al final haurem de triar entre pagar els rebuts o comprar el menjar”.
Al Mercat la situació es viu amb una mica més de calma. “Bàsicament, he hagut de fer alguns canvis a la llista i reduir alguns capritxos, és el que hi ha”, assegura en Manel. Pel Pere la situació té un cert sentit: “Són temps convulsos arreu del món i el comerç ho nota, a vegades passa i segur que amb el temps la cosa s’equilibrarà”.
Comparar molt bé els preus abans de comprar és una de les mesures més utilitzades pels compradors actualment / Victor Castillo
A l’avinguda de Matadepera coneixem les impressions de la Cristina i la Lina. La primera considera que la situació és exagerada: “Ho hem notat moltíssim sí. Ara miro molt bé tot el que compro per exemple avena ja no n’agafo. I de verdura fresca ni pensar-ho, he de fer congelada que és més econòmica”. Per la Lina la clau d’ara és la comparació de preus: “He hagut de comparar preus a 4 llocs diferents abans de comprar. Per exemple, els tomàquets estan a 4€ el kg i és insostenible. A més ja no és tan sols els productes bàsics sinó que també són els impostos”.
Com hem pogut veure l’augment del preu ha tingut els seus impactes a Sabadell. En major o menor mesura, tant comerciants com consumidors d’arreu de la ciutat han hagut de modificar els seus costums. Una situació complicada en la qual, de moment, adaptar-se i sobreviure semblen ser les opcions majoritàries pels sabadellencs.
