Les parets de les coves de Sant Oleguer encara fan eco de la història de Sabadell. Guarden les vivències de centenars de persones que van arribar a la ciutat a mitjans del segle XX i vivien a la llera del riu Ripoll mentre alçaven el seu habitatge. Els pressupostos municipals del 2023 posen la mirada en el passat i contemplen una partida de pràcticament 40.000 euros per a conservar les coves.
Els diners es destinaran a redactar un projecte definitiu per a restaurar les coves i conservar-les, després que un episodi de fortes pluges del 2020 provoqués el despreniment d’una primera capa. Des d’aleshores, estan precintades. “Són part de la nostra història, cal que les conservem com a tal”, demana Paco García, veí i membre de l’associació de veïns Nostra Llar-Sant Oleguer. “Demanem que s’actuï com més aviat millor per evitar mals majors”, apunta el veí.
Coves de Sant Oleguer, en imatge d’arxiu / CEDIDA (AHS)
No s’ha erosionat més
Des que es van precintar, el talús no ha patit més erosió. Però el veïnat demana que es consideri aquest patrimoni natural i es dignifiqui la zona. “Ara sembla completament abandonada”, destaca l’Àngela Gutierrez, també veïna de la zona. Coincideixen, però, que mentre no hi hagi grans pluges, “es pot esperar”.
Segons els estudis de la historiadora Angelina Puig, a partir del 1940 s’excaven manualment les primeres coves a Sabadell aprofitant els talussos del marge esquerre del Ripoll. “Era habitual que en algunes zones d’Andalusia la gent visqués en coves, com a Galera o a Guadix, però el terreny era molt diferent que el de Sabadell. A la ciutat, viure en coves era molt perillós”, explica la doctora en història Angelina Puig.
L’octubre del 1950, el Pla General d’Ordenació de Sabadell revelava que a la ciutat existien 182 coves, i moltes d’elles estaven ubicades a Sant Oleguer. El 1958, quedava prohibit viure-hi, després de greus accidents que es van saldar amb algunes morts.
