Quin impacte té el canvi d’hora en l’organisme? Des d’un punt de vista anímic, hi ha explicació al fet que algú se senti pitjor després del canvi horari? Fa gairebé dues setmanes, vam passar a l’horari d’hivern. Un nou escenari que, per a alguns ciutadans, suposa cert impacte emocional.
Més enllà dels motius de consum energètic i estalvi que sostenen el canvi, el debat sobre la seva conveniència des d’un punt de vista social continua viu. “Més que el canvi d’horari en si, a qui afecta més és a aquells que fan rotació a la feina i treballen en diferents franges”, assenyala Jaume Berenguer, psicòleg sabadellenc.
Un impacte poc “visible”
Com a treballador en l’àmbit educatiu, Berenguer sosté que el canvi “ens afecta, malgrat que de vegades no en siguem conscients”. Tot i així, en el seu entorn escolar identifica pocs casos que vagin més enllà d’uns dies amb el cos aclimatant-se al nou escenari, especialment evident davant la sensació que els dies es fan més curts. “Sortir de l’escola quan ja és fosc pot resultar trist”, analitza, remarcant que això també implica que hi ha llum natural abans. “De seguida t’acostumes i al final el cos s’acaba adaptant amb un ritme natural”. D’aquí a sis mesos, es recuperarà l’horari d’estiu i la discussió tornarà a encendre’s.
Des de la seva experiència professional a un institut sabadellenc, no observa que entre estudiants i professorat sorgeixin problemes de salut greus vinculats o motivats pel canvi horari. En general, no va més enllà d’una sensació de major son o cansament per part d’alguns joves o docents durant aquests primers dies. En canvi, apunta, la nova condició horària sí pot afectar en altres camps, com ara en el funcionament de les empreses, així com en el món rural, on les dinàmiques diàries estan més supeditades al sol i la llum.
Un debat recurrent
Històricament, molts experts s’han pronunciat a favor d’abolir el canvi horari. Tot i això, mai s’ha arribat a conclusions prou clares com per mantenir definitivament un horari “ideal” segons la nostra situació geogràfica. Mentrestant, l’argumentari seguirà obert a nous plantejaments.
Fa uns anys, la Comissió Europea es va fixar en principi l’objectiu de posar fi als canvis el 2019. Un repte massa ambiciós. Cada vegada que es produeix, s’especula sobre la possibilitat que sigui el darrer. El pròxim, està previst per a l’últim cap de setmana de març. Serà aleshores l’últim?
