Ciutat

“La diabetis és una malaltia molt silenciosa”

L’hospital Parc Taulí tracta més d’un miler de pacients amb diabetis de tipus 1 anualment. Un dels afectats per la malaltia és el Marcel. En el seu cas, se li va manifestar amb 14 anys quan, a l’institut, va començar a tenir set molt sovint. Allò, sumat a la sensació de gana i la necessitat creixent d’anar al lavabo, va alertar de seguida el professorat i el seu entorn. “Tinc un tiet que és diabètic i els meus pares ja s’ho van olorar”, recorda.

En mirar-li la glucosa, estava a 400, quan el rang habitual és entre 90 i 120. “Era la primera vegada que sentia parlar sobre la malaltia”, admet. Des de fa més d’una dècada, s’ha habituat a conviure amb ella. “No ho vaig veure com la fi del món, perquè des del primer moment em van fer entendre que podria fer vida normal”, rememora.

Ell, detalla, va tenir molta ajuda dels seus pares. Va començar a mesurar la seva alimentació al detall. “Quan anàvem al metge, espremíem el coneixement de l’especialista al màxim”.

Prendre consciència

En plena adolescència, considera que és fonamental que els pares donin eines per gestionar la malaltia. “La diabetis és una malaltia molt silenciosa. No te n’adones en el moment, però et pot acabar castigant”, adverteix. Des de fa un temps, disposa d’un sensor d’insulina que controla el nivell de glucosa a la sang. “Crec que és un camp que està avançant moltíssim”, manifesta.

Des de la seva experiència, les tècniques per medicar-se faciliten cada vegada més la vida de qui la pateix. Per exemple, amb bombes d’insulina, que actuen pràcticament com un pàncrees. El progrés en el món de la intel·ligència artificial i les dades emmagatzemables, apunta, ha de ser clau. “Confio que acabarem imitant el funcionament d’un pàncrees i els diabètics gairebé no notarem que ho som”, analitza. “És una qüestió matemàtica”, assenyala, amb el repte d’integrar en l’equació variables més difícils de preveure.

Diferents tipus de diabetis

“Des que sóc diabètic, he fet la vida el més normal possible”, trencant alhora tabús sobre la malaltia. “Quan entro en un entorn nou, tothom sap de què va i què implica”. Percep, això sí, certa confusió entre els tipus de diabetis. “És un matís molt important, perquè hi ha molta diferència entre el tipus 1 i el 2”, remarca.

En el cas de la diabetis 2, acostuma a manifestar-se en gent gran i està condicionada per factors de tipus hereditari. A més, d’entrada no requereix administrar insulina. “És feina de tots que es conegui la malaltia”, sentencia. Aquest dilluns es commemora el dia mundial de la diabetis.

Sabadell commemora el Dia Mundial de la Diabetis

Comentaris
To Top