ESPORTS

El Sabadell afronta “com un gran repte” el duel a Tarragona

Els arlequinats volen oferir a la seva afició una victòria com la del Johan Cruyff / Ll. Franco

Tres partits en set dies. Tarragona (fora), R. Unión (casa) i R. Murcia (fora) és la trilogia de partits que haurà d’afrontar el Sabadell en la setmana més atapeïda de la temporada, començant aquest diumenge (18 h) al Nou Estadi Costa Daurada davant el Gimnàstic. La igualtat del grup permet aplicar allò del got mig ple o mig buit, però ara mateix el conjunt de Gabri es troba fregant la zona perillosa de la taula i com el mateix tècnic reconeix, és necessari sumar de tres en tres després de fer només dos punts dels últims dotze. El duel al camp del Nàstic ens recorda el del Johan Cruyff, quan gairebé ningú apostava per la victòria i ja sabem com va acabar. Hi haurà molta afició arlequinada. També festa?

Tot i el negatiu balanç del mes de novembre (2 de 12), Gabri Garcia afronta amb optimisme aquest tram de desembre amb l’objectiu “d’arribar a l’aturada nadalenca fora de les posicions de descens, en una situació més còmode i estable. Per això necessitem sumar de tres”, argumenta.  “Dubtes? Zero. Jo no en veig cap de dubte. És el que em transmet el vestidor diàriament. Jo noto confiança i moltes ganes. És bo que els jugadors es vegin capacitats per guanyar partits, és un missatge positiu”.

Admet, però, que aquest diumenge tindran al davant un rival d’altíssim nivell. “El Nàstic és un equip dissenyat per acabar com a mínim entre els cinc primers. Les últimes temporades ha tingut sempre l’ambició de tornar al futbol professional i va estar molt a prop l’estiu passat. Manté l’entrenador, un home amb molta experiència, l’estructura de la plantilla i ha consolidat un bloc que el fa molt difícil de guanyar. Per això ens ho agafem com un gran repte”.

Sense Adán Gurdiel i Eudald Vergés

Les baixes afecten aquesta setmana a la zona defensiva. Cau Eudald Vergés pel cicle de targetes mentre es va confirmar la lesió d’Adán Gurdiel: pateix un esquinç del lligament lateral intern de la cama dreta. Tot apunta que fins a l’any que ve no tornarà a estar disponible. Tampoc hi serà a Tarragona Armando Corbalán que compleix el segon partit de sanció.

El suport de l’afició arlequinada tornarà a ser important (es podrien superar els 300 seguidors) a l’estadi tarragoní. “No és notícia perquè és ja habitual en els desplaçaments. Els jugadors noten aquest caliu i ho valorem moltíssim. Pot ser una situació semblant a la viscuda al Johan Cruyff i intentarem que la tornada sigui igual de feliç”.

El millor Nàstic

El Sabadell es trobarà el millor Nàstic de la temporada, almenys en estadístiques: ha sumat 13 dels últims 15 punts. L’últimatum al tècnic Raúl Agné va actuar de revulsiu per reaccionar. Un dels homes importants està sent l’ex arlequinat Aarón Rey. El gallec reconeix que “suposarà un partit molt especial perquè al Sabadell vaig viure una etapa inoblidable”.

Guillermo Fernández és el màxim golejador del conjunt tarragoní amb 5 dianes. Un davanter de 29 anys i una gran experiència. Sorgit de l’escola de Lezama, després de la seva etapa formativa a l’Athletic Club, ha conegut diferents equips: Leganés, Elche, Numancia, Racing o Burgos, on la passada temporada va marcar 8 gols a Segona A. Ha estat una de les grans apostes econòmiques del Nàstic i, de moment, ha encertat.

Al Nou Estadi Costa Daurada va començar malament, cedint punts davant UD Logroñés (2-2) i Intercity (1-3), però a partir d’aquí, ja no ha fallat més, sumant 4 victòries consecutives, totes per la mínima: Amorebieta (1-0), Murcia (3-2), Numancia (1-0) i Castellón (2-1).  L’àrbitre del partit serà el col·legiat murcià Jorde Díaz Escudero, qui la passada temporada va dirigir el San Fernando-Sabadell (0-1), amb dos gols anul·lats al conjunt andalús.

23 anys sense guanyar

El Sabadell és l’únic equip que s’ha enfrontat en totes les categories possibles al Gimnàstic. De Primera a Tercera Divisió, passant per Segona A, Segona B i ara la Primera RFEF. Fins i tot trobem un duel a Regional en la temporada 29/30 i una eliminatòria de Copa del Rei a la dècada dels setanta.

És un estadi poc propici històricament: de l’última victòria arlequinada fa 23 anys, un 0-1 (gol d’Alfredo) en la temporada 98/99 rodejada de polèmica per una possible prima de tercers. De llavors ençà, resultats negatius i alguna golejada, com el dolorós 5-0 encaixat en la temporada 11/12.

Comentaris
To Top