55è Concert de Sant Esteve. Obres d’Oltra, Serracant, Barnosell, Martí i Teixidor, Beumala, Cassú, Serra, Ventura, Martínez i Comín, León, Moraleda i Ortí. Cobla Sabadell i Cobla Jovenívola de Sabadell. Bernat Castillejo i Jordi Figaró, directors. Teatre Principal de Sabadell, 18-12-22.
L’agrupació Sabadell Sardanista va oferir el seu tradicional concert de Sant Esteve, el 55è de la seva trajectòria, i, enguany, a més, commemorava el 75è aniversari de l’entitat. Per aquest motiu el programa va focalitzar-se en peces escrites majoritàriament durant el període de vida de l’entitat; algunes estretament vinculades amb ella i de compositors sabadellencs com Josep Maria Serracant i Agustí Borgunyó, o vinculats a la ciutat com Jesús Ventura i Manuel Oltra. Així ho explicava Jordi Saura amb la profusió de detalls i rigor documental que caracteritza les seves presentacions, a les quals només se li demanaria algun incís en les característiques estrictament musicals d’algunes peces per guiar l’oïda cap a les peculiaritats creatives del repertori.
Del primer dels citats va sonar la lírica A una moreneta de Moia caracteritzada per interessants intervencions de segones veus complementant la melodia. De Borgunyó, Rialletes, interessant pel l’obstinar rítmic en “staccatto” de l’inici i el temes musical amb notes puntejades. De Jesús Ventura, Tots, una sardana de clara ambició simfònica amb esclatants acords de conjunts i un tractament motívic i melòdic amb reminiscències del llenguatge centreeuropeu. I del quart, d’Oltra, de qui enguany també es commemora el centenari de naixement, Arborada, una peça amb molt d’ofici en el tractament instrumental.
D’aquesta manera i amb clàssics del repertori com Martí i Teixidor, Beumala i Martín i Comín, el programa va ser variat, encertat i va comptar, a més, amb una estrena: La torre de l’aigua de Josep Cassú Serra, que d’aquesta manera homenatjava l’entitat; i aquesta, de retruc, també li va lliurar un reconeixement. El mateix Cassú la va dirigir al capdavant de la Jovenívola de Sabadell oferint una recreació atenta a alguns contrastos de textures i dinàmics d’una peça amb materials temàtics heterogenis que semblaven apostar per una experimentació formal als curts i major cantabilitat als llargs; així com amb algun joc del flabiol contestat pels metalls.
El programa va ser interpretat alternadament per la Cobla Sabadell i la Cobla Jovenívola de Sabadell a la primera part i conjuntament a la segona –tot i que en realitat funcionen com una de sola ampliada-, sota la direcció de Jordi Figaró. El concert va ser una nova demostració que la sardana i la cobla, malgrat uns circuits reduïts, i a vegades inadvertits respectes altres gèneres musicals cultes, es manté viva i gaudeix de bona salut gràcies, en part, al seu grup d’incondicionals que a Sabadell quasi van omplir la platea del Teatre Principal.
Les dues cobles van assolir un estàndard sonor molt satisfactori, ben treballades en el conjunt i en les individualitats amb una concertació eficient, continuïtat i correlació en els diàlegs entre tibles i tenores, alhora que dotant de grandiositat alguns tutti. Sobretot en les tres darreres peces del concert: Ressonàncies de Jordi León, Als tres amics absents de Joan Lluís Moraleda i Sincerament, Eduard d’Enric Ortí, amb calculats efectes de crescendi molt ben dibuixats que van arrodonir una prestació global enèrgica i, perquè negar-ho, també una mica eixordadora.
Per cert, toc d’atenció a l’equip d’acomodadors en aquesta ocasió i en anteriors concerts: un cop començat l’espectacle cal esperar que acabi alguna de les obres o esperar entre els moviment d’una mateixa peça per deixar entrar a la sala als qui arriben tard. El cruixit del terra, les passes i el xiu-xiueig que es generen són una incomoditat pels músics i el públic.
La pròxima cita de l’entitat tindrà lloc el 4 de març a l’Espai Cultural de la Fundació Caixa de Sabadell en ocasió de la clausura d’aquest 75è aniversari.
