“Per Nadal, s’han d’explicar històries de Nadal. N’hi ha deu mil, però crec que els Pastorets són especials”, reivindica la Rosa Fité. De petita, feia el personatge del dimoni, i allò li va quedar gravat ben endins. “Em vaig inventar la història ‘Una de pastorets’, que parla de les tradicions nadalenques”, explica sobre l’origen d’aquesta proposta cultural. “Jo soc de les que faig cagar el tió. El tenim aquí i encara hem de fer venir un personatge de fora? Doncs no!”, emfatitza amb cert escepticisme.
Aquest dimecres 21 de desembre, a la Biblioteca de la Serra, farà la representació de l’obra Una de Pastorets, molt més que una simple explicació de contes. “És la manera de treure-ho a la llum”, riu. La proposta també arriba aquests dies a altres espais i escoles de la comarca, omplint l’agenda de la Rosa. “Aquest any, el plat estrella són els Pastorets”, destaca. Després, vindran el Carnestoltes, el Sant Jordi… Qualsevol pretext serà bo per deixar-hi el seu segell. A cada lloc que visita hi porta una motxilla d’experiències i espectacles creats per ensenyar arreu, sempre vigents.
“Continuo tenint respecte quan em poso davant de la gent”
“A mi m’aporta un enriquiment total i absolut. Quan veus que els nens s’hi entreguen, i les famílies, és molt gratificant. Quan et feliciten pel que has fet, t’aporta molta felicitat. Quedo esgotada, perquè és una estona de molta tensió i una gran despesa d’energia, però val molt la pena”, diu. “És màgic”.
Durant la resta de l’any, agafa la motxilla i recorre el territori per fer qualsevol representació o protagonitzar un espectacle. “Estic a la branca dels artistes: monigotes, caricatos, excéntricos i payasos”, assenyala reticent. “De debò que encara estem en aquesta nomenclatura medieval?”, riu. Ella és una barreja de tot. “No m’identifico amb una única figura. Ho resumeixo dient que sóc contaire”, conclou. La seva manera d’explicar és teatralitzar la història. “Necessito un suport visual, soc teatrera. Soc societat limitada, perquè estic limitada amb mi mateixa”, confessa esclatant en una rialla.
La Rosa porta tota una vida lligada al món de la cultura i les arts escèniques, però admet que continua tenint respecte quan es posa davant de la gent. “Cada vegada que et presentes davant del públic és per primera vegada davant d’aquella gent, i sempre hi ha un neguit. Com anirà? Connectarem? Una mateixa sessió amb nens pot viure’s de manera molt diferent”, apunta. “Cada vegada és una primera vegada”. Aquest dimecres, afrontarà l’enèsim repte de la seva trajectòria com a contaire.
