[Per Josep Mercadé, periodista]
Proposo un petit exercici de memòria. En quina situació estàvem ara fa un any? Quin era l’estat d’ànim general? Com vèiem el futur més immediat? Les respostes les deixo, com és obvi, per a cadascú. En tot cas, constatar la facilitat per oblidar tot allò que hi ha de negatiu a les nostres vides. Avui ja no ens parlen de la variant òmicron ni que ens protegim, més aviat se’ns convida a afegir-nos a la disbauxa nadalenca.
Però com sempre, en arribar aquestes dates, ens trobem amb les dues cares: la de la solidaritat i la del consumisme. Paradoxalment, conviuen amb la intenció que l’una es pugui alimentar de l’altra. Ho veiem en les diferents iniciatives que es duen a terme. A casa nostra, primer amb el Gran Recapte d’aliments i després amb La Marató, una iniciativa que ha aconseguit arrelar molt fort a la vida dels catalans i catalanes transportant el concepte de la solidaritat a les directrius marcades per dos mitjans de comunicació, TV3 i Catalunya Ràdio.
La fórmula acaba sent un èxit, ja que la identificació funciona a la perfecció. D’una banda, es faciliten uns coneixements a l’espectador que li permeten connectar amb la iniciativa. De l’altra, la resposta és molt positiva i expansiva, perquè el concepte de solidaritat s’encomana a un gran nombre de persones al mateix moment.
La participació en aquests tipus d’iniciatives actua de catalitzador i permet cobrir les quotes solidàries que la majoria de les persones ens marquem.
Aquest any, sense restriccions, les activitats populars per exercir la solidaritat s’han ampliat arreu del territori català, la qual cosa ha fet que les aportacions s’hagin multiplicat, però les quantitats siguin més reduïdes. En primera instància, s’atribueix a la crisi, a la inflació, a l’augment del cost de la vida. Segur que això hi ha incidit molt, però també el fet que participar en aquestes activitats populars ja cobreix l’aportació que s’espera de la gent.
La força de cada iniciativa s’està mesurant per la capacitat dels mitjans de comunicació de fer-ne difusió. El mateix va passar a l’inici de la guerra a Ucraïna. Les mostres solidàries van bullir fins que es van anar apagant. El mateix passa amb altres situacions i conflictes que tenen menys visibilitat. Si no, que ho preguntin a algunes oneges que pateixen molt per aconseguir fons.
Aquestes festes sense pandèmia més que restriccions el que sembla que patim és la prohibició d’anar en contra del consumisme desfermat un cop hem completat la quota solidària que s’espera de tots nosaltres. Que tingueu un bon Nadal!
