La història de la Fina té un d’aquells guions escrits per la casualitat, la sort i el destí. L’any 2008 no havia anat de la millor manera. No van ser setmanes fàcils. Però va acabar amb festa grossa.
Al llarg de diversos mesos, la Fina tenia un herpes que no hi havia hagut manera de curar. Fins i tot se li va escampar per tota la cara. Uns clients del bar on treballava li van recomanar que anés a una curandera. “Tot i que m’ho havia pres amb incredulitat, vaig acabar-hi anant”, rememora. Durant una de les visites, aquella dona li va demanar que li portés un número de la Loteria de Nadal. Era el mes d’agost, però li va quedar gravat a la memòria. “’Em sembla que portaràs sort’, em va dir. I jo em vaig posar a riure”.
En el bar que regenta la família a Sabadell, cada sorteig jugaven al mateix número, el 28584. Curiosament, aquell any, feia pocs mesos que havien tancat un altre establiment de la zona i el venedor de loteria va portar-li el número que abans es venia en aquell bar que havia abaixat la persiana. Acabava en 93. Només rebre’l, recorda, va pensar: “a veure quin número li porto ara a aquesta dona”. En acostar-se el dia del sorteig, va decidir que li regalaria el de tota la vida, el 28584. “Un número com qualsevol altre”, manifesta.
Els dies previs a aquell 22 de desembre assenyalat en vermell va vendre butlletes dels dos números. Hores abans que els nens de San Ildefonso repartissin sort, es va acabar quedant diversos dècims de la butlleta acabada en 93. Gairebé com si fos una premonició.
“Jo em vaig quedar paralitzada”
El dia 22, a primera hora, després de tres premis menors, d’aquells que fan afinar la gola amb allò de “miiiiiil euros”, va sortir el primer premi gros: el 70593. “Era el nostre número!”, expressa encara avui emocionada en pensar-hi. “No sabíem quant havia tocat. El meu marit em va cridar dient que era el meu i jo em vaig quedar paralitzada”. Acabava de tocar un cinquè premi. I de seguida hi va pensar, com un flaix. Aquella dona que li havia tret l’herpes uns mesos abans tenia raó. Acabava d’entregar un premi de la loteria.
En una més de les caramboles de l’atzar, la Fina va trobar un altre dècim d’aquell número a la cartera. “No recordo quan me’l vaig guardar, ni tan sols el tenia controlat, però el vaig trobar allà. I vaig pensar que l’única persona que no el tenia era la meva germana”. Enmig de l’eufòria del moment, va trucar-la i li va dir que li venia el número. Ella es va posar a plorar, sabedora que aquell cartró tenia premi. “’Com que me’n vens un?’, em va preguntar”. La Fina no li va perdonar els 20 euros que valia, relata ara amb to de broma. Li acabava de vendre un paperet valorat en 5.000 euros.
Molts clients van resultar premiats
Aquell 70593 va portar moltes alegries entre la clientela. “Va haver-hi històries molt maques aquell dia. En aquella època, aquells diners feien molta feina”, rememora. Entre els clients, molts van poder eixugar alguns deutes. “Va ser molt gratificant per a nosaltres”, recorda.
La història, però, no va acabar aquí. Després de sortir el premi, va voler contactar amb la curandera. Sense tenir temps per explicar-li res, la vident va respondre al telèfon. “’Ja m’imagino que estàs contenta’, em va dir”, prenent-se amb filosofia que el número que havia rebut, acabat en 84, no era el premiat. “No li havia dit que ens havia tocat!”, narra sorpresa. “Tot plegat, va ser una història increïble que encara avui recordo perfectament”, diu la Fina.
Des de fa un temps, al negoci van canviar de número de la sort. “Es va jubilar el loter i ara juguem a un acabat en 77. També és molt buscat”, diu. Aquest dimecres, espera tornar a repartir alegria. Però és conscient que els astres ja es van alinear una vegada. “Si tenim sort, ens tocarà. Si no en tenim, la sort serà per algú altre”, conclou amb un somriure.
