[Per Carles Fité, periodista]
Ja sabíem que aquesta temporada seria difícil per al Sabadell. Que l’objectiu era la permanència i això significa perdre més punts que no pas guanyar-ne. Però el que és important, més enllà de salvar-nos, era construir alguna cosa. Apostar per gent jove, de la casa, crear unes bases per als pròxims anys. A més, amb moltes dificultats. Limitacions econòmiques, confecció de la plantilla a última hora, jugadors desorientats per ofertes d’altres equips fins al darrer minut de mercat i lesions: Moha, Alberto, Joanet…
I, tot i això, l’equip ha competit bé, amb alguns partits de mèrit i bon joc, com per exemple el del Nàstic de Tarragona no fa pas gaire, i en altres ha estat condemnat per errors puntuals individuals que et marquen tot el partit, com a Múrcia en el regal del primer gol, o els penals inoportuns contra la Reial Societat o l’Osasuna B. Però has aconseguit que jugadors que la temporada passada no eren ni titulars, ara siguin els líders d’aquest equip, com Astals o Altimira. O jugadors molt joves sortits del teu futbol base se sentin importants i tinguin protagonisme positiu, com Vargas o Piñol.
Sí, d’acord. Des de fa un parell de jornades en posició de descens. Però després de la victòria a Tarragona, aquest mateix mes de desembre, l’equip estava a la part alta de la classificació i alguns miraven amunt i no cap avall. Amb això vull dir que la situació no és dramàtica, estàs a dos punts de la salvació i amb el vestidor creient amb l’entrenador. I de cop, es decideix destituir-lo, sense acabar la primera volta. Sense que tampoc hi hagi un ambient de crispació insostenible a l’entorn. I a les portes de poder reforçar-te en aquest mercat d’hivern, si ve la injecció econòmica esperada, que donaria un salt de qualitat a aquesta plantilla.
Que les coses no s’estaven fent malament és evident. Bàsicament, perquè l’opció triada és absolutament continuista: agafa l’equip el segon entrenador Miki Lladó. Per tant, no hi ha cap canvi radical. Al contrari, es vol continuar apostant pel creixement d’aquest projecte, i me n’alegro. Perquè ara fer venir un entrenador de fora, experimentat i veterà hauria torpedinat tota aquesta feina de construcció i tot l’esforç d’aquests jugadors joves. És veritat que Gabri ha fet algunes coses sorprenents, com fer deu canvis a l’onze titular d’una jornada a l’altra. Segurament, les rotacions excessives podien desconcertar l’equip. Però potser aquest tema es podria haver parlat i consensuat, abans de tirar pel dret i fer-lo fora. Sigui com sigui, agraït a Gabri per creure en aquest projecte des del principi i implicar-s’hi plenament.
Però els que manen no tenen paciència. Respectable, són els seus diners. Però les presses i les decisions precipitades no sempre són bones en el futbol. Sigui com sigui, ara toca confiar en Miki Lladó. Un entrenador que coneix molt bé el club, molts jugadors que ha entrenat al futbol base del Sabadell, i que la seva manca d’experiència la suplirà segur amb els seus coneixements, la seva passió i la il·lusió per agafar un equip professional per primer cop a la seva carrera. Ara hem d’estar al seu costat, donar-li suport i que l’equip noti l’escalf de l’afició. Ens queden 21 jornades i l’objectiu clarament és salvar-nos. No estem tan lluny, al contrari.
El 2023, complirem 120 anys d’història. I ara el futbol modern ens condemna a tenir propietaris, empresaris i inversors. Que manin, però que ens mantinguin la il·lusió i l’esperit arlequinat, que entenguin el nostre sentiment. Tant de bo.
