[Pere Alavedra, enginyer industrial]
Tot just acabem de començar el 2023, i aquestes dates sempre acompanyen a fer balanç de què vam viure l’any anterior o a fer una anàlisi del que esperem viure els pròxims dies. Avui ens centrarem a fer balanç. Un rellevant empresari barceloní, a qui vaig conèixer arran de la meva estada com a assessor al Pla de Reconversió Tèxtil, em va dir: “és bo fer balanç del darrer any, però la meva experiència m’ha dit que ho has de fer tenint presents els darrers vint anys”.
En preguntar-li per què, em va respondre: “per tocar de peus a terra els anys que hi ha beneficis, i no saltar per la finestra els anys amb pèrdues; els cicles econòmics hi són, són tan antics, que la mateixa Bíblia ja els contempla”. El que m’ha fet recordar el que deia en un anterior article: “A Sabadell hem sabut fer moltes coses bé, i algunes molt bé; però si no som capaços de reconèixer el que hem fet malament al llarg d’aquests quaranta-tres anys d’ajuntaments democràtics, difícilment podrem bastir una ciutat on els nostres fills puguin viure millor que nosaltres, i no dubtem que qui pitjor ho passaran seran els entorns més desafavorits de la ciutat”.
Seguint el consell donat, voldria començar aquest balanç tot recordant que en la primera roda de premsa d’en Toni Farrés després de guanyar les eleccions municipals el dia 3 d’abril de 1979, ell deia: “Volem fomentar la indústria i la plena ocupació” (DS 5 d’abril de 1979).
Avui ho continuem dient: necessitem reindustrialitzar Sabadell per assolir una ocupació de qualitat.
Preguntem-nos: què hem fet per aconseguir-ho?
Si mirem la dècada dels anys vuitanta hi ha un veritable esperit per assolir-ho, de forma especial en el primer mandat.
Amb el “Sabadell proposa…”, es configurà un pacte de ciutat per realitzar-ho, es treballà fort, també hi hagué una mica de sort buscada amb afany, s’obtenen els terrenys de Can Roqueta i els de la plaça d’Espanya, es crea la zona d’oci nocturn de l’hermètica i, amb ells, la gran transformació de Sabadell.
Els resultats es van assentant a poc a poc. Amb els Jocs Olímpics Barcelona 92 s’obre la nova ronda de Ponent, s’inaugura l’Eix Macià i els primers fons europeus s’utilitzen per iniciar la transformació de l’entorn del riu Ripoll.
Amb la crisi postolímpica, Sabadell no alça el vol.
En tombar del segle, la capacitat de contenció de la població comença a minvar, l’índex d’edificis industrials desocupats, respecte a la comarca, comença a augmentar, a mitjans de la primera dècada del present segle, quan la comarca està en el 10% d’edificis industrials buits, mentre que Sabadell ja en té el 20%.
Sabadell, a poc a poc es va transformant en una agradable, bona i càlida ciutat dormitori.
La pregunta després del balanç és: tenim capacitat per reindustrialitzar-nos?
Ànims i gaudim d’un bon any nou.
