[Tom Colomer, escriptor i dramaturg]
Sospito que és molt, molt, molt fàcil activar el sentiment nacionalista dels americans. I dic “sospito” perquè ho penso exclusivament des de la pel·lícula d’ahir. No cauen en la banalitat de fer entrar una bandera americana –o l’himne, o qualsevol flirteig amb la idea de grandesa i autoritat– de manera absolutament gratuïta (com passa tan sovint en el cine de Hollywood), sinó que, més encara, fan que el marine per excel·lència –el que defensa els interessos dels americans, per tant– sigui el dolent de la trama, el derrotat per un heroi que defensa el seu poble oprimit injustament (per un invasor enormement cruel i precisament americà!) i que aprofita la superioritat que li dona conèixer perfectament un territori que clarament és hostil a l’invasor. En lloc d’inventar-se tot un univers nou, podrien haver fet una pel·li de Vietnam, que ja seria bastant això.
Però abans vull deixar clar que té tot el que s’espera de l’americanada que és, que es lloen els valors conservadors de la família tradicional i l’obligació protectora del pare, etc. Però jo no faig crítica de cinema, sinó de la cultura, així que torno a allò d’abans. La nació del qui la té més gran, un país dels de dalt de tots els rànquings en xifres de contaminació i desigualtat, amb una inversió en exèrcit descomunal, un país capaç de bombardejar-ne d’altres “en nom de la pau” o “de la llibertat”, té els collons d’inventar-se un planeta preciós que mereix ser protegit dels afanys colonialistes dels homes que ja han arruïnat el seu planeta. Cal inventar-se un altre planeta? Vull dir, crec que un bon exemple d’aquest planeta preciós que mereix ser protegit dels afanys colonialistes dels homes que ja l’han arruïnat prou és aquesta Terra nostra. Aquí ja en tenim alguna –diria, per no dir totes–, de societat oprimidíssima per un capitalisme ultraconsumista que l’escanya fins als límits de la seva supervivència. O no? Vull pensar que aquesta construcció es formula com a crítica i tant de bo funcioni. No tinc clar, però, que ells assumeixin les seves culpes en veure una pel·lícula més èpica que altra cosa. Aleshores, la crítica no deu funcionar. Malaguanyades tres hores de 3D.
