L’equip encarregat de l’exhumació del sabadellenc Cipriano Martos ha localitzat les restes òssies de l’antifranquista i ha comprovat que són compatibles amb les descripcions i característiques físiques. La troballa es va fer aquest dimarts després d’un mes des de l’inici dels treballs. Ara es procedirà a fer les comprovacions creuant les mostres d’ADN amb altres familiars per acabar de certificar la seva identitat.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet l’anunci aquest dimecres des del mateix cementiri de Reus. El cap de l’executiu ha assegurat que amb aquesta acció es “referma el compromís” del Govern amb les víctimes del franquisme.
S’han excavat cinc nivells de la fossa
Els antropòlegs i arqueòlegs encarregats de les tasques han exhumat 41 cossos de la fossa comuna número 11 del cementiri de Reus. Entre ells han localitzat les restes òssies que serien compatibles amb les del militant antifranquista Cipriano Martos. Segons han explicat els responsables de l’actuació, el cos coincideix amb el perfil biològic de la víctima: un jove menor de 30 anys (Martos en tenia 28 quan el van enverinar).
A més, les despulles corresponen amb les d’un cos al qual se li ha fet una autòpsia com la que se li va practicar a Martos. Així mateix, el cos trobat té una lesió a l’espatlla com la que va patir l’antifeixista. Per trobar-lo, s’han excavat cinc nivells de la fossa, a cinc metres de profunditat. Davants d’aquests fets, la consellera ha enviat un missatge de “prudència” i a la vegada “d’esperança”, a l’espera de les proves d’ADN que validin aquestes verificacions.
Restituir la “dignitat” de Martos
El president de la Generalitat ha qualificat l’acció de “restitució de la dignitat” de Martos i la seva família, i ha assegurat que és un pas més cap a la “reparació històrica” de la seva memòria. Aragonès ha recordat que l’activista va ser tractat “de manera totalment inhumana” i enterrat “de forma indigna”. De fet, el seu germà, Antonio Martos, també present a l’acte, ha lamentat que els seus pares no van viure “mai tranquils” després de l’assassinat.
Els treballs s’han fet amb els principis de “veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”, ha subratllat el cap de l’executiu. Alhora, Aragonès ha afirmat que encara queda feina per fer en matèria de recuperació de la memòria històrica i que és un “deure que tenim com a país”.
Es va establir a Sabadell el 1969
Cipriano Martos va ser detingut, torturat i obligat a ingerir àcid sulfúric i gasolina per la Guàrdia Civil l’agost del 1973. Uns dies després, al setembre, va morir per “hemorràgia interna” segons es pot llegir en el seu informe de defunció.
Va ser enterrat en una fossa de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, al cementiri de la població el 20 de setembre del mateix any. Martos va néixer a Loja (Granada) i el 1969 va establir-se a Sabadell on va polititzar-se amb grups antifranquistes. També va militar al Partit Comunista Espanyol. Va ser detingut acusat de difondre propaganda contra el règim dictatorial.
