[Josep Gisbert, periodista]
D’un temps ençà, Sabadell és víctima d’una sèrie de xacres especialment preocupants. No són exclusives de la ciutat, molts altres municipis també les pateixen. Però en el cas de la capital del Vallès Occidental s’han convertit en problemes que s’han començat a cronificar i que com més es trigui a posar-hi remei més difícil serà erradicar-los. Es tracta de la crema de contenidors d’escombraries i de les pintades a façanes i parets, en aquests moments, dues autèntiques plagues urbanes que fa anys que s’arrosseguen sense que fins ara ningú no hagi estat capaç d’aturar-les.
De contenidors d’escombraries se n’han cremat a tots els barris, normalment aprofitant els autors la foscor i el silenci de la nit per passar desapercebuts. I el foc ha causat danys, a més de fer malbé el mobiliari urbà, a edificis tant públics com privats –façanes, portes, balcons, finestres i persianes d’escoles i d’habitatges particulars–, a vehicles estacionats a la via pública, al cablatge d’electricitat i de telefonia, a l’arbrat, a les voreres, a l’asfalt, i a tot el que les flames han trobat al voltant. Després del temps que fa que es prodiguen, sempre seguint el mateix patró de calar primer foc al contenidor de paper i cartró perquè així les flames s’escampin més de pressa i amb més virulència, la incògnita continua sent qui hi ha darrere d’aquests actes vandàlics, deixant de banda els casos –pocs– que puguin ser fruit de descuits o d’imprudències.
Tot i que abans que esclatés la pandèmia de la covid els responsables de seguretat de la ciutat van dir que tenien identificats alguns dels possibles piròmans, tres anys després el discurs oficial és el mateix. Però tenir-los identificats, suposant que siguin aquests els culpables, no significa tenir-los controlats, perquè el cas és que no tan sols no ha transcendit que els cossos policials hagin fet cap detenció, sinó que, de fet, el nombre d’incendis ha augmentat gairebé exponencialment. Tot plegat amb greu repercussions per a l’erari públic –més de mig milió d’euros només l’any 2021, segons dades del mateix Ajuntament de Sabadell– i per als béns particulars que n’han resultat afectats. De manera que potser aniria sent hora de passar de les paraules als fets i actuar amb determinació, perquè de cap manera no és acceptable que el regidor de seguretat, Jesús Rodríguez, despatxi l’increment de casos que reflectia la Memòria de la Policia Municipal del 2021 amb un “hem recuperat la normalitat”.
Pel que fa a les pintades a façanes i parets, la cosa empitjora cada dia que passa. Cap espai, per petit que sigui, no sembla que s’escapi de l’esprai dels incívics. Qualsevol tros de paret, sigui vella o acabada de fer, sigui arrebossada o d’obra vista, sigui d’un immoble privat o d’un edifici públic protegit, de porta, de finestra, de persiana, de banc per seure-hi i de tot el que estigui a l’abast serveix per embrutar. Perquè el que fan els qui escampen tota mena de gargots sense solta ni volta és embrutar, i sovint fa tot l’efecte que ho facin amb aquesta sola finalitat. No és clar que fer-los netejar les pintades –com s’havia provat en algun cas– sigui la solució, però això acompanyat d’una bona multa i de l’advertència que no podrien parar de netejar fins que tota la ciutat no estigués ben neta potser donaria algun resultat.
Res a veure, en tot cas, els qui així es comporten amb els grafitis d’autèntics artistes que, com és ara el cas de Werens –convertit en un referent de Sabadell al món en el seu camp, són veritables obres d’art que sí que enriqueixen el paisatge visual de la ciutat. I és que tant la plaga de les pintades com la de la crema de contenidors d’escombraries contribueixen a donar una molt mala imatge de la ciutat, que estaria bé que els qui la governen sabessin contrarestar.
