[Per Tom Colomer, escriptor i dramaturg]
“Abans les dones no votaven” o “abans els negres eren esclaus” són veritats que avui considerem barbaritats, però que no queden tan lluny en l’àmbit històric. Estic convençut que els nostres nets s’escandalitzaran quan sàpiguen que el 2023 basàvem l’alimentació en la indústria més contaminant del planeta o omplíem els mars de plàstics per poder tenir al plat un llobarro que ja és més mercuri que llobarro. I no apel·laré a cap superioritat moral perquè per desgràcia el problema ja no gira només entorn de la immoralitat de l’especisme o la falta d’ètica d’un genocidi diari a bèsties de totes les mides i regions. Hem arribat al punt en què el problema és superior, el problema és la mateixa amenaça humana, el suïcidi com a espècie cap on ens estem arraconant.
El carpe diem macabre del capitalisme, la terrible idea que cal consumir tot el que és consumible i fins a l’última gota ens està portant massa amunt perquè no sigui fatal el moment en què ens adonem que hem saltat sense xarxa. Ens estem (se’ns estan) carregant el planeta per pura inconsciència, i fa anys que se’ns avisa que se’ns fa tard. Joves, se’ns acusarà de ser una generació incapaç de prendre compromisos i que per això les coses van com van, però la situació que ens tocarà enfrontar i resoldre ve directament de la incompetència de les generacions de sobre. I en l’àmbit mediambiental més que en cap altre. Naturalment, no som nosaltres qui ha posat el món en aquest atzucac i és injustíssim que siguem nosaltres qui hàgim de fer sacrificis per resoldre-ho, però és que no hi ha gaire altra cosa. Crec que la solució implica debilitar des de la responsabilitat individual i el consum estratègic algunes de les empreses que atempten directament contra el medi ambient. I no dic que demà hàgim de ser tots vegans, però sí que tots els gestos ajuden, i que informar-se, d’una banda, i mirar de reduir el consum de segons què, de l’altra, ha de ser necessàriament positiu.
Deia que ja no és una qüestió estrictament moral (el benestar animal, respectar les altres espècies, reduir la desigualtat, etc.) això que abans sembla que només preocupava l’esquerra més radical, ara és una qüestió de supervivència per a tots. Amb gestos més grans o menys, amb més o menys constància, però actuem, plis, perquè seguir com fins ara segur que no soluciona re.
