[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Aquest dissabte el Diari de Sabadell i el de Terrassa publicaven conjuntament l’article Les identitats en activitat econòmica, escrit a quatre mans pel company economista Eduard Jiménez i l’arquitecte, recentment guardonat amb el Floc de Llana 2022, Manel Larrosa. A l’article, es descrivia amb gran lucidesa l’evolució econòmica de les dues cocapitals vallesanes en els darrers quaranta anys.
Fets els elogis, m’agradaria aportar un modest contrapunt a la seva afirmació: “Ningú de fora de Sabadell concep instal·lar-se dins de Sabadell”. En el meu dia a dia professional, assessoro i escolto emprenedors d’arreu de Catalunya i us puc assegurar que Sabadell és una ciutat valorada i respectada. Una ciutat, a més, que desperta un gran interès inversor per la seva privilegiada ubicació, per les seves excel·lents comunicacions i pel pes demogràfic de la seva àrea d’influència.
El principal obstacle amb el qual em trobo en algunes inversions que no acaben consolidant-se al municipi és la manca d’un espai idoni. Tenim poques naus grans i ens manquen edificis d’oficines. Fluidra, per exemple, no va marxar de Sabadell perquè la ciutat no fos atractiva, sinó perquè no disposem aquí d’entorns comparables amb els parcs empresarials de Sant Cugat. Precisament, comentant la qüestió amb la presidenta de la Torre Millenium, m’explicava que ells freguen el 100% d’ocupació. “Si tinguéssim dues Torres Millenium, no dubtis que les ompliríem”, em deia.
D’altra banda, també crec que parlem massa a la lleugera del concepte de ciutat dormitori. Efectivament, si hem anat enderrocant fàbriques per edificar blocs de pisos, és inevitable que aritmèticament existeixi un dèficit de llocs de treball. Ara bé, que un sabadellenc treballi a un polígon de Barberà o a una multinacional a Sant Cugat és realment tan dramàtic? A mi em preocupa més, per exemple, el nombre de dies que tenen activitat el Teatre Principal o la Fira. Sabadell ha de ser una capital de serveis en el marc d’una regió industrial. Un lloc on passin i es decideixin coses. L’èxit de la campanya nadalenca al Centre ens hauria de mostrar el camí.
I respecte al sòl que encara tenim disponible, escoltem les paraules de Mas-Colell quan diu que “arribarà un moment en què Sant Cugat també s’omplirà”. Preparem-nos per ser, aleshores, un second best solvent.
