[Per Joan Mena, alcaldable de Sabadell i diputat al Congrés per En Comú Podem]
Quan Pere Quart, Joan Oliver, deia que com el Vallès no hi ha res, es referia clarament a l’encreuament natural en forma de vall que provoquen les dues unitats hidrogràfiques del Llobregat i el Besòs. Un entorn natural privilegiat que, amb el pas dels anys i el creixement urbanístic desaforat, s’ha anat omplint de persones, edificacions, carreteres i asfalt. El sistema de rondes de Barcelona s’ha anat expandint com el gas en la mesura en què la població ens hem anat fent dependents del cotxe privat. I el debat de la B-40 va d’això. Vull deixar clar que no entraré en el joc de sinònims amb el qual alguns ens volen confondre. B-40, Quart Cinturó, ronda Nord o ronda del Vallès són els eufemismes que els qui aposten per continuar trinxant el Vallès van utilitzant per enredar-nos. El debat no va de noms; va de projecte de país i de projecte de comarca.
L’administració franquista va dissenyar aquest Quart Cinturó del qual avui tant tornem a parlar perquè ha tingut bloquejats els pressupostos de Catalunya de l’any 2023. Així doncs, aquesta és una infraestructura viària caduca, que respon a un model de mobilitat que ja no és el de la Catalunya del segle XXI i que persegueix, fonamentalment, obrir via a continuar amb el procés d’especulació que encara poden donar de si ciutats com Sabadell, Terrassa o Granollers. Fa més de quaranta anys que tenim el fals debat de la mobilitat per justificar més asfalt i més carreteres que posen en perill els nostres boscos i si aquesta B-40 no s’ha fet mai, ni tan sols en els moments més àlgids del creixement especulatiu a la Regió Metropolitana de Barcelona, és segurament perquè no fa falta. L’alternativa implica millorar la xarxa de transport públic (ferroviària, amb el perllongament dels FGC fins a Castellar del Vallès i la línia Orbital per connectar el Vallès Oriental amb l’Occidental, i viària, reforçant el sistema d’autobusos interurbans amb més freqüències). Certament, cal solucionar l’accés de Castellar del Vallès a la C-58 amb una connexió directa. Per tant, el problema no està entre Sabadell i Terrassa, que és l’argument fal·laç que es dona, sinó en com fem que el trànsit rodat que va a Castellar no hagi de col·lapsar diàriament la Gran Via de Sabadell i poder procedir a la seva pacificació.
El debat de pressupostos ha fet que el PSC condicioni el seu suport a la construcció del casino més gran d’Europa, el Hard Rock, a l’ampliació de l’aeroport i la construcció del Quart Cinturó. En el moment en què hi ha més polítiques verdes, de lluita contra l’emergència climàtica i de promoció d’un model productiu diferent del de les màquines escurabutxaques, el PSC treu la recepta a la qual sempre ens tenia acostumats Convergència. La sorpresa és que ERC hagi cedit a aquest xantatge. I no pot ser que la feblesa d’ERC i la prepotència del PSC l’acabi pagant Sabadell i el seu rodal. És una trampa i un doble joc que ens recorda molt a la Ramoneta, quan ERC diu que accepta el Quart Cinturó i ERC de Sabadell afirma que continua posicionant-s’hi en contra. Fa temps que la ciutadania ja no aguanta més tripijocs de la política, i ens n’hauríem d’haver adonat.
Al territori, doncs, sembla que ens hem quedat sols En Comú Podem defensant el sí a la mobilitat sostenible, el sí a la xarxa de transport públic i el sí als espais verds que ens permetin respirar aire pur. M’agradaria animar tota la bona gent del PSC i d’ERC que no se sent identificada amb aquestes posicions dretanes. El PSC governa Sabadell amb un pacte d’amagat amb Junts i està transitant cap a posicions que no s’identifiquen amb una ciutat que sempre vota clarament a l’esquerra. I els de Pere Aragonès, si ja tampoc combaten aquests macroprojectes caducats, vol dir que han renunciat a contraposar el seu model de ciutat i de país amb el PSC. Però jo estic convençut que tenim alternativa i hem demostrat que, des del rigor i la fermesa en les conviccions, podem arribar lluny. Perquè en la nostra terra del Vallès puguin continuar existint els tres turons, els quatre pins i les cinc quarteres de què parlava Joan Oliver, necessitem activar-nos i demostrar al PSC i a ERC que el Vallès no està en venda. Que dir NO al Quart Cinturó vol dir SÍ al futur.
