Ciutat

Reclamen recursos per restaurar les escultures oblidades de Sabadell

Sabadell compta amb almenys una setantena d’escultures al carrer que representen i homenatgen persones, llocs i col·lectius, segons l’inventari del Museu d’Art. Moltes daten dels anys setanta i diversos artistes creuen que ja va sent hora de plantejar fer-ne un manteniment. Però anant més enllà i englobant aquesta acció en un treball profund que permeti reflexionar quines escultures volem tenir al carrer, de quina manera i com les donem a conèixer.

Monument ‘A l’Any Nou’, de Joan Vila Puig / VÍCTOR CASTILLO

Algú que coneix de ben a prop aquesta qüestió és l’artista plàstic sabadellenc Benet Ferrer, autor d’obres com el monument A Campoamor, situat al carrer de Goya, i el trencadís de l’escultura Barda de la plaça de Josep Rosell (Ca n’Oriac).

Restaurar per reivindicar

El monument està rovellat i li falta pintura; i el trencadís està picat i té pintades. Però, més enllà d’això, Ferrer hi veu un altre problema de major importància. I és que “quan un no entén el que representa una escultura, a vegades té ires contra l’obra”. Com que no li agrada queixar-se del que és seu, perquè el problema és generalitzat, posa l’exemple de l’escultura A l’Any Nou de Joan Vila Puig que, estant situada a un lloc de pas de vehicles com és la rotonda prèvia a l’inici de la carretera que porta cap a Castellar, entre l’avinguda de l’Alcalde Moix i la carretera de Prats de Lluçanès, costa de veure-la bé i saber què és. Més, quan està plena de pintades.

Ferrer creu que l’Ajuntament s’hauria d’ocupar de fer el manteniment de les escultures del carrer, i evitar caure en el “qui dia passa, any empeny”. El pintor Gerard Torres, per la seva part, creu que realçar el patrimoni escultòric de la ciutat té molts beneficis. El més clar és la promoció de l’art, però també apunta que serviria per donar-la a conèixer. Torres apunta que, “en general, totes les escultures que trobem al carrer tenen uns anys, el seu estat de conservació està malament i, per això, passen desapercebudes. Si estiguessin més ben cuidades cridarien més l’atenció”.

Una altra veu crítica amb la situació actual de les escultures i l’art a Sabadell és la historiadora de l’art Maia Creus, que reclama un pla d’escultures –o actualitzar l’iniciat als anys noranta– per endreçar aquesta qüestió. La sabadellenca creu que hi va haver un moment en què es va posar de moda instal·lar monuments a l’espai públic, i potser en tenim en excés”. Creus diu que les escultures que ja estan al carrer s’han de “cuidar i respectar”, però assenyala que s’ha de ser més responsable amb els materials que s’utilitzen per no condicionar el seu estat al manteniment obligat pel simple deteriorament del pas del temps. La historiadora apunta que totes les obres d’art han de complir tres requisits sense els quals no tenen sentit: han de crear un lloc, esdevenir un espai de referència i crear comunitat. I, per això, apunta que una obra d’art s’ha de fer comptant amb els veïns que la tindran a prop en el dia a dia, no deixant-la caure “com un meteorit”. “Apel·lo a la responsabilitat, no podem omplir en va, perquè quan has posat una escultura al carrer s’hi queda, i hem de ser conscients que s’hi queda”.

Una altra qüestió cabdal per reconèixer l’art local és identificar-lo. Al costat de l’A de Barca de Joan Brossa al parc de Catalunya hi ha una bona explicació, per posar un exemple. Però moltes altres escultures no han tingut la mateixa sort. Com els monuments a Ferran Casablancas, a la plaça del Taulí; o els dedicats a Pere Sant i a Ramon Torras, a Sant Oleguer.

A Campoamor, de Benet Ferrer. Carrer de Goya

L’obra de l’artista sabadellenc “és una fita de situació”, tal com la descriu ell mateix. Data del 1988, fa 15 metres d’alçada i està feta amb la intenció de ser com un obelisc, un pal de situació d’un lloc de pas important com en aquest cas és la cruïlla entre el carrer de Goya i el passeig del Comerç, al barri de Campoamor, ben a prop de l’estació de Renfe Sabadell Sud. Les xifres parlen de la magnitud de l’escultura, que pesa 5.470 kg perquè està feta de ferro, i la profunditat de fonamentació és de 3,5 metres.

El ferro està pintat i és el que s’ha malmès més amb el pas del temps, ja que hi ha trossos en què s’ha perdut el revestiment i es veu el ferro rovellat directament. El principal problema que ha tingut aquesta obra és que sovint ha estat incompresa perquè no se sabia què representa. Hi ha qui diu que homenatja la figura del cap de l’estació -tocant el xiulet- per la seva proximitat a l’estació de tren.

Ferran Casablancas, d’Adolf Salanguera. Plaça del Taulí

La plaça del Taulí compta amb una escultura d’homenatge a l’empresari sabadellenc Ferran Casablancas feta amb pedra artificial i bronze per Adolf Salanguera. Data del 1974. Com en altres escultures sabadellenques, el bust a mig relleu que hi havia ha desaparegut, i la deixa incompleta. També la degraden les pintades vandàliques que ha patit al llarg dels anys. A la cara posterior del monòlit es conserva el relleu enfonsat que reprodueix un detall del sistema de gran estiratge per a la filatura que va inventar, acompanyat d’un text que diu “Sabadell al seu fill il·lustre en el centenari del seu naixement, 28 d’octubre de 1974”.

El monòlit es va fer per iniciativa d’una comissió ciutadana presidida per Joan Farell (Cambra de Comerç) i es va inaugurar el 17 de novembre del 1974, el mateix dia que s’inaugurava la plaça, dissenyada per Josep Mestres, autor dels Jardins de la Fundació 1859 Caixa Sabadell.

Al ciclista Pere Sant, de Joan Mauri. Al carrer de Sol i Padrís

El rostre jovenívol de la placa del monument a Pere Sant retrata un noi jove. I és que és un homenatge al ciclista Pere Sant per part dels ciclistes de Sabadell, ja que va morir a l’edat de 26 anys en un accident a la carretera mentre anava amb bicicleta, tal com recordava el text en una placa que va desaparèixer entre juliol del 2018 i abril del 2019. La placa deia: “A Pere Sant i Alentà 1929-1953, corredor ciclista excepcional i humaníssim malaguanyat prematurament per un accident dissortat. Sabadell, 1978”.

/ AINA TORRES

Des que va desaparèixer la placa fa gairebé quatre anys, el monument es troba incomplet i també ha estat objecte de la pintada d’un llaç groc a la part inferior. L’escultura és obra de Joan Mauri Espadaler i està situada al carrer de Sol i Padrís, a escassos metres de l’entrada del Pavelló d’Esports. L’obra forma part de la col·lecció del Museu d’Art de Sabadell des del 1978.

A Ramon Torras, d’Adolf Salanguera i Lluís Ortega. Avinguda de Don Bosco

A simple vista, a l’escultura dedicada al motorista sabadellenc Ramon Torras no li manca res. És una obra d’Adolf Salanguera i Lluís Ortega, que data del 1974. Situada en un espai enjardinat, sobre un pedestal… El problema ve quan ens fixem en les parts superior i inferior, en les quals falten elements de bronze.

/ AINA TORRES

A la de dalt hi havia una al·legoria de la roda de la Fortuna, que és una figura femenina encerclada per una roda. El disseny del pedestal té forma de feix de llum i, a la seva part frontal, gravada a la pedra, hi ha una inscripció que diu: “A Ramon Torras i a tots aquells que com ell ho donaren tot per l’esport del motor”.

I, just a sota hi havia -encara hi ha les marques- una placa de bronze que també ha desaparegut on hi havia la mateixa inscripció escrita en castellà. L’escut dels motoristes de Sabadell, el de la ciutat i la data d’inauguració de l’escultura, 1974, són els elements que té a la part posterior.

Comentaris
To Top