[Per Josep Mercadé, periodista]
Fa vint anys va fer furor el lema No a la guerra arran de les intencions dels Estats Units d’envair l’Iraq amb el suport del Regne Unit de Tony Blair i de l’Espanya d’Aznar. L’ampli moviment social de rebuig no va evitar que el 20 de març del 2003 es fes efectiu l’envaïment. D’aquell episodi a Sabadell n’ha quedat la Roda de la Pau, que cada dijous protagonitzen els autoanomenats ciutadans anònims, que despleguen una pancarta amb un clam silenciós i pacifista que a molta gent passa inadvertit.
La constància i l’absència de protagonismes són els trets característics de la Roda de la Pau, tot i que determinats dijous, si s’han produït fets o situacions especials, hi participen alguns representants polítics. Com que la participació és oberta, tothom qui vulgui s’hi pot afegir encara que hi cerqui un cert protagonisme amb alguna foto pel mig.
A aquests ciutadans anònims tant els fa això. A la Roda tothom és benvingut sempre que se sumi a aquests desitjos de pau a títol individual, sense etiquetes. Tot i que està garantit l’anonimat, és gràcies a la perseverança d’algunes persones que fan possible que aquest petit clam es pugui sentir cada dijous al vespre a la plaça del Dr. Robert, davant les portes de l’Ajuntament, faci fred, calor o plogui. Uns dies són més colla, d’altres menys, però la flama sempre es manté encesa.
Hi ha qui considera iniciatives com aquestes una mica happy flowers perquè serveixen de ben poc, ja que moltes vegades només convencen els convençuts. Però si ens hi fixem, el senzill missatge del No a la guerra conté un significat molt profund que es manté malgrat el pas del temps. Seria com que algú ho havia de dir per tal d’evitar que la insensibilitat s’apoderi de tothom.
Curiosament, ho estem veient, des de fa prop d’un any, amb el conflicte bèl·lic a Ucraïna i l’envaïment d’aquell país per part de les tropes russes. Tot i el rebuig unànime, no hem assistit a grans mobilitzacions en contra de la guerra. Tampoc per evitar que es generalitzi el conflicte com sembla el desig de Rússia i qui sap si el d’alguns dels països aliats d’Ucraïna.
Per això, els gestos i la constància d’aquests ciutadans anònims ens serveixen de mirall per interrogar-nos tots plegats sobre la nostra actitud davant de conflictes armats. Potser s’aconseguirà més consciència sobre el que representa la violència expressada a través de les guerres. Així que per molts anys la iniciativa de la Roda de la Pau!
