Ciutat

A Sabadell, però amb el cor a Turquia: “Estem devastats pel terratrèmol. Hem perdut molta gent”

L’Haci i la Gamze viuen a Sabadell des de l’any 2018, quan van arribar procedents de Diyarbakir, una ciutat al sud-est de Turquia. El seu poble és una de les zones més colpejades pels terratrèmols del passat dilluns, que han deixat més de 7.000 morts i 20.000 ferits, a més de milers de desapareguts. “Sentim un dolor molt gran pel nostre poble. Estem devastats. Allà hi tenim tota la nostra família”, expliquen. D’ençà que van començar a veure la gravetat de la situació, la ràbia i la impotència es van apoderar dels dos.

En conèixer la notícia, l’Haci va poder parlar amb la seva dona, que estava a Turquia, de casualitat, per solucionar uns problemes mèdics. “És molt dur perquè hem perdut molta gent“, lamenten. Per sort, els seus familiars més propers han sobreviscut als terratrèmols. Molts veïns i coneguts, però, han perdut la vida. “Quan em va trucar la meva dona explicant-m’ho, pensava que havia mort tota la gent del meu poble”. Ella es va haver de quedar al país per culpa del temporal de fred i neu, que ha impedit que sortís el seu avió.

Els vídeos i les imatges de la ciutat no han parat d’arribar al mòbil de la Gamze. El seu pensament està durant les 24 hores del dia a més de 3.000 km de Sabadell. En les hores posteriors al primer sisme, admet el Haci, no han pogut dormir, encara sobrepassats per la notícia. “Dilluns a la nit, no vaig poder tancar els ulls. No parava de trucar perquè volia saber com estaven”, relata. Els seus familiars i veïns, explica, han hagut de marxar a una mesquita a passar la nit. Després, van ser traslladats a una escola amb altres afectats. No tenen ni menjar, ni aigua. A més, el fred també està dificultant les tasques de rescat a la zona.

Crida a la solidaritat

L’Haci i la Gamze fan una crida a la solidaritat. Demanen que la gent prengui consciència de la cruesa del que està tocant viure al sud de Turquia i el nord de Síria i ajudin amb materials d’abric i mantes. Ells, narren, ja han intentat posar el seu granet de sorra des de la distància. “Hem parlat per veure què podem fer i intentar ajudar”, diuen. L’edifici dels veïns es va esfondrar sencer: “és el meu poble”, reivindica ella, encara amb la por al cos i inevitablement emocionada.

Sense superar l’impacte emocional de la desgràcia, encara no han fet un balanç exhaustiu dels danys materials reals a la zona. “Mantinc casa meva allà i també s’ha vist molt afectada”, detalla l’Haci. A la seva ciutat, a més, s’hi afegeix l’agreujant que la majoria d’edificis són cases precàries i molt antigues, de ciutadans amb pocs recursos. “El problema de Diyarbakir és que hi ha molta gent pobra. Hi ha molts edificis vells. El meu bloc de pisos, per exemple, té més de cent anys”, explica.

L’última vegada que hi van anar, la Gamze, va ser aquest mateix estiu. De moment, no tenen prevista cap data per tornar-hi, tot i que volen transmetre el seu suport a la seva gent. Segurament, diuen, hi tornaran a l’estiu. Esperen que el malson passi, desitjant que les tasques de rescat siguin efectives i salvin la màxima gent possible. De moment, les autoritats turques i sirianes han informat de més de 20.000 ferits pels efectes del sisme, mentre els equips continuen treballant per trobar els desapareguts.

Ajuda humanitària

Per la seva banda, des de Catalunya, el Govern de la Generalitat ha anunciat aquets dimarts que es convocarà una reunió del Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència per tal de buscar “la millor manera” d’ajudar Turquia i Síria per les conseqüències dels terratrèmols que han patit en els últims dies. El primer va ser de magnitud 7,8 i el segon de 7,5. Aquest dimarts es va produir un tercer sisme a l’est de Turquia de magnitud 5,7 i amb epicentre a 46 quilòmetres de profunditat.

Comentaris
To Top