Feia prop de dos mesos, des de mitjans de desembre, que la pluviometria a Sabadell no era superior als 10 litres per m2. Dimarts passat, aquest rècord va quedar esmicolat amb l’arribada de la borrasca Isaack –tal com la va batejar l’AEMET–, una pertorbació de llevant que va deixar prop de 23 mm d’aigua. Unes pluges que a curt termini serviran per reduir l’estrès hídric de conreus i boscos, però en cap cas, a mitjà i llarg termini, podran posar fi a una sequera que va camí de tenir un cert paral·lelisme –o inclús convertir-se en la sequera més important d’aquest segle XXI–, amb la viscuda els anys 2007 i 2008. Aleshores, entre l’abril del 2007 i el maig 2008, es van encadenar més de setze mesos sense pluges, arribant al 20% del sistema Ter-Llobregat, els embassaments que abasteixen Sabadell (el de La Baells, el de la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç, a la conca del Llobregat, i el de Sau, el de Susqueda i el del Pasteral, a la conca del Ter).
Avui dia, la situació no dista massa de la viscuda fa quinze anys, amb els embassaments del sistema Ter Llobregat al 28%, en situació d’alerta, i fregant l’entrada a la situació d’excepcionalitat: “En cas que no plogui, s’entraria en aquest escenari entre març i abril”, apunten des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), mentre detallen que “si no fos per l’aportació de les dessalinitzadores, hauríem entrat en alerta sis mesos abans del previst. Les dessalinitzadores, que durant el 2022 i el que portem del 2023 estan funcionant al seu màxim rendiment –en situacions de normalitat, produeixen entre el 10 i el 30% de la seva capacitat–. Les dessalinitzadores han aportat en aquest període més de 66 hm3”.
Per posar en context aquests seixanta-sis hectòmetres cúbics –equival a mil milions de litres d’aigua–, les reserves dels embassaments de Sau i la Baells, del passat dimarts, segons l’ACA, eren inferiors (59), un 18% i 27% del seu volum màxim, respectivament.
Com s’ha arribat a aquesta situació?
Des del novembre passat, l’Agència Catalana de l’Aigua va decretar l’alerta hidrològica al sistema Ter Llobregat –aleshores se situaven al 33% de la seva capacitat–, després d’un final del 2021 anticiclònic i un 2022 sec.
A Sabadell, per exemple, l’any passat (gràfic 2) no es van arribar als 400 litres, convertint-se en el segon any més sec (393,7), només superat per als 326,6 litres del 2015, l’any amb menys precipitació registrada, segons dades de l’estació automàtica Sabadell-Parc Agrari, del Servei Meteorològic de Catalunya, amb un dèficit del 30% respecte de la mitjana climàtica, que ajuda a explicar aquesta sequera. Segons la mitjana climàtica (1961-1990), a excepció dels mesos de març i agost es va estar deu mesos per sota la pluviometria esperada (gràfic 3). Períodes com el setembre, l’octubre i el novembre, amb una mitjana pluviomètrica de 75 mm mensuals, el passat 2022 no es va arribar als 20 litres mensuals, i al novembre, ara fa tres mesos, ni als 10 mm. “S’està potenciant l’ús de l’aigua regenerada, aportant aquest recurs per al cabal ecològic del Llobregat, el reg del canal de la dreta del Llobregat i l’aportació al riu de més aigua que es podrà captar i potabilitzar. Tot i no ser una mesura directa que repercuteixi en Sabadell, sí que servirà per haver d’alliberar menys aigua dels embassaments, fent possible que el descens sigui més lent”, expliquen des de l’Agència Catalana de l’Aigua.
L’SPI alerta de l’excepcionalitat
Unes mesures necessàries davant Standard Precipitation Index (SPI), l’indicador de pluja que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació d’un territori en concret, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Al Vallès Occidental, i amb un SPI en un període de dos anys –vint-i-quatre mesos–, és menor a -2,5, fet que indiciat unes condicions de sequera excepcional, que confirmen l’excepcionalitat de l’estat dels diversos embassaments de Catalunya. De fet, aquesta situació no és un cas aïllat de la comarca, sinó que el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Maresme, el Baix i l’Alt Empordà, Osona, el Bages i la Selva, també es troben a les portes de restriccions que podrien afectar el consum domèstic, tal com va anunciar la Generalitat de Catalunya, ara fa dues setmanes.
Sabadell, per sota la mitjana catalana de consum d’aigua
Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a Sabadell es consumeix una mitjana de 103,79 litres d’aigua diàriament per habitant, molt per sota de la mitjana de Catalunya (117), del Vallès Occidental (113,07) i de poblacions com Barcelona (107,64) o Terrassa (108,2). Només ciutats, amb un nombre semblant d’habitants que Sabadell, com l’Hospitalet (96,75) o Badalona (102,36), tenen un consum mitjà diari més baix. “És un dels consums més baixos del nostre entorn i en aquest sentit poca cosa més es pot exigir a la ciutadania. Des de fa molts anys, el consum és molt raonable i racional, i creiem que hi ha molt bona conscienciació”, analitzen des d’Aigües Sabadell. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb 100 litres d’aigua diaris per habitants n’hi hauria suficient per cobrir totes les necessitats bàsiques.
Què passarà si s’entra en un escenari d’excepcionalitat?
Si els embassaments del sistema Ter Llobregat arriben a estar per sota el 25% –actualment es troba al 29%– s’entraria en la fase d’excepcionalitat. Aquest estat implicaria la posada en vigor de noves restriccions en els usos urbans per municipis, seguint les indicacions de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua. El volum màxim d’aigua per habitant i dia, incloent-hi les activitats econòmiques i comercials seria de 230 litres. Prohibició de regar zones verdes i jardins públics i privats, a excepció si és per la supervivència d’arbres o de plantes, i superfícies destinades a la pràctica federada de l’esport. Queda prohibit l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials, a excepció aquells que facin de suport vital de vida aquàtica. També queda prohibit la neteja de vehicles que no utilitzin un sistema de recirculació d’aigua, la utilització d’aigua per a l’eliminació de pols i matèria en suspensió a l’aire o la limitació de l’ús d’aigua potable per a l’ompliment de piscines.
