Oci i cultura

The Watts, el grup que va vendre els seus esquelets per comprar guitarres elèctriques

The Watts

Així de macabra va ser la campanya de micromecenatge de la banda de rock sabadellenca. Una peripècia que va impulsar la seva carrera musical

Portada de disc de the Watts

Quan ningú ni tan sols sabia què volia dir el concepte ‘màrqueting’, un desconegut grup sabadellenc de rock va fer una campanya que ara s’hauria d’estudiar a les facultats. Els membres de la banda van aparèixer per sorpresa a la portada de la revista musical Fans, l’any 1966: “The Watts venen els seus ossos per comprar guitarres elèctriques”. Sí, així de macabre el crowdfunding: els esquelets dels músics, a la venda per a quan ja no hi fossin. Potser el diable estava massa ocupat per oferir-li l’ànima.

A publicacions d’arreu de l’Estat se’n van fer ressò. “Els seus ossos ja no els pertanyen”, deia un titular. Va transcendir que es van pagar 112.000 pessetes pels esquelets dels músics i que el propietari tenia dret a quedar-se’ls si no tornaven els diners. Van aprofitar la inversió, com a mínim. The Watts es van finançar les guitarres Fender Startocaster i Fender Jaguar, amplificadors i una bateria.

the watts, a la portada de la revista fans

The watts, a la portada de la revista Fans

No va ser l’única peripècia de The Watts per passar a la història de la música. La nit de cap d’any de 1965 van tocar durant 25 hores seguides al Club Juvenil, el local de la Creu de Barberà on la banda assajava i que s’havia convertit en un emblema de la música en directe de la ciutat, amb el pas de Los Mustang, Los Sirex, Los Duendes, Los No, Los Salvajes o Los Cheyenes. Va ser un rècord nacional que va cridar l’atenció de la premsa, de la ràdio i de platós de televisió com TVE.

Que ningú pateixi que ara els esquelets són on han de ser. Hi havia gat amagat rere la campanya, orquestrada amb el representant del grup i la seva dona, que va ser qui suposadament va comprar els ossos. Però tant hi feia, perquè The Watts ja era en boca de tothom i van aconseguir impulsar la seva carrera. Per exemple, van tocar durant tot un estiu al club musical de Can Picafort, Al Rojo Vivo, a Palma de Mallorca, on l’interès pel turisme creixent ampliava els estrets marges de llibertat cultural del franquisme.

Fins i tot, el segell internacional Phillips, que anys més tard va fitxar a Raphael, va anar a buscar els sabadellencs al club musical mallorquí. Amb tres àlbums senzills i una dotzena de cançons gravades, l’horitzó de la carrera era il·lusionant: va sortir l’oportunitat de tocar a Anglaterra i de fer una gira de tres mesos.

Però va arribar “la puta mili”. Amb aquest amor la banda descrivia el servei militar. Ho certifica el Franc, fill d’un dels membres fundadors i baixista de The Watts, Àngel Guardia. Van demanar infinitat de vegades permisos per no haver d’abandonar la carrera musical, però el 1968 es va acabar en sec la carrera musical de la banda. El gran somni de, qui sap, potser coincidir en algun club de música en directa amb The Beatles.

The Watts perviu: concert a la CavaUrpí

The Watts 6.0 actuarà a la CavaUrpí, el dissabte 11 de febrer a les 21 h. Serà un homenatge a la banda homònima que va entrar a la història de la música en la dècada dels anys 60. En el concert, s’hi podrà gaudir de cançons mítiques i actualitzades del grup, com ‘Balla Balla’, ‘Lágrimas de Rock’, ‘Todo es parte de ti’ o ‘Girl’, entre d’altres de bandes de l’època.

The Watts 6.0 està formada per Raúl Maldonado (veu principal), David Felguera (guitarra i cors), Xavi Felguera (guitarra, teclats i cors), Toni López (Bateria) i Franc Guardia (guitarra i cors). Precisament aquest últim, fill d’un dels fundadors del grup original, Àngel Guardia.

Els altres membres del grup original van ser Antonio García Romera, Joaquín Catalán, Juan Navarro Montoya i Buenaventura Fabregó. “El meu pare es va sorprendre i il·lusionar molt quan vam crear Watts 6.0.

Comentaris
To Top