[Per Josep Mercadé, periodista]
Hi ha una dita catalana que diu: “Tots els sants tenen capvuitada”. Només cal cercar l’excusa per reviure un fet que ja ha passat. En això els mitjans de comunicació en som especialistes, ja que el record dels aniversaris de determinats esdeveniments permet a l’audiència no només reviure aquests fets, sinó potenciar la seva transcendència i evitar que caiguin en l’oblit.
Justament això és el que està passant aquests dies amb la guerra a Ucraïna. La proximitat del primer aniversari de la invasió russa a aquell país ha fet que el ressò mediàtic sigui unànime des de dies abans de la data. En aquest cas, el recordatori permet situar novament aquest conflicte armat al primer pla de l’actualitat. I, és clar, en aquest vaivé informatiu, els efectes del terratrèmol de Turquia i Síria ja ocupa una posició inferior a l’escalat de les notícies que ha de consumir l’audiència.
Amb la guerra a Ucraïna, la proximitat del primer aniversari està mostrant un desplegament amplíssim d’efectius de professionals escampats per tot el país per mostrar un discurs de destrucció i de testimonis colpidors que expliquen com són les condicions de vida a tres hores d’avió de casa nostra sota una pluja de míssils llençats per Rússia.
Les tràgiques imatges situen l’audiència en un bany de desesperació i d’incertesa que, com sempre, corre el risc de provocar un efecte contrari, com podria ser la desconnexió de la realitat que s’explicaria per la mateixa saturació d’impactes visuals. Segur que això ja us sonarà perquè també va passar amb la pandèmia. Els esquemes comunicatius es repeteixen i la coincidència entre mitjans de comunicació mostra una realitat calcada que pot provocar una certa insensibilitat.
Com sempre, es tracta d’aconseguir la màxima audiència possible. Els diferents mitjans lliuren una batalla per guanyar la millor cobertura d’aquest aniversari i obtenir unes quotes de pantalla ben altes. A aquesta borratxera de destrucció mostrada del dret i del revés potser li manca anar una mica més enllà per tal de poder conèixer altres punts de vista que ens ajudin a intentar comprendre un conflicte que encara es pot ampliar molt més.
Sempre tenim un aniversari per recordar més agradable o menys. Però el de la guerra d’Ucraïna agafa una especial dimensió, ja que les conseqüències encara són del tot imprevisibles. Veure aquest conflicte un any després del seu inici fa posar la pell de gallina quan comprovem que un dels negocis més rendibles està sent el de fabricació d’armament. I això sí que fa por.
