Un estudi de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) publicat aquesta setmana ha constatat que la pandèmia ha accentuat el racisme contra la comunitat xinesa migrant a casa nostra. “Durant l’època més dura, a l’inici, anava pel carrer i em deien: ‘què tal el ratpenat?’, com si nosaltres, per ser migrants xinesos, tinguéssim alguna responsabilitat”, exemplifica el Yi Len, veí de Sabadell, sobre els comentaris que va haver d’escoltar.
Des de la seva òptica, lamenta que el coronavirus ha sigut una excusa més per a un racisme que, sovint, passa desapercebut. “Encara que no t’ho diguin directament a tu, sents comentaris i això també fa mal. Hi havia gent que utilitzava expressions com ‘el virus dels xinesos’. Això genera estigma”, tot i que admet que les discriminacions, malauradament, ja existien abans de l’arribada del virus.
La resposta contra el racisme
“Comentaris així sempre els he escoltat, tot i que siguin sense mala intenció”, adverteix. En el seu cas, ha tingut sovint la sensació que estava sent jutjat, “encara que només sigui amb la mirada. Igual que passa amb altres races”, assenyala amb perspectiva. L’últim episodi de racisme, explica, el va viure en una perruqueria, on un dels clients es va burlar de la seva estètica. Per sort, diu, la gran majoria de gent respon en situacions com aquesta, en suport al col·lectiu que està sent víctima de l’atac.
“No faig cas a aquests comentaris. T’endús una decepció, no com a xinès, sinó com a persona. Que el 2023 es continuï discriminant per la raça és molt trist. Sempre dic que vull que em jutgin per com soc com a persona, no per ser xinès d’origen. Igual que pots ser africà o americà, d’on siguis”, reflexiona.
Desconeixement de la cultura asiàtica
L’estigma i els gestos de menyspreu s’han viscut des d’un vessant molt personal i individualitzada. Els comerços consultats a Sabadell descarten que hi hagi hagut una espècie de veto als negocis del col·lectiu asiàtic. “Hem notat l’impacte de la pandèmia en el volum de vendes i en els preus, però crec que com qualsevol altre comerç”, expliquen els treballadors d’un dels basars xinesos de la ciutat.
En conversar amb alguns sabadellencs d’origen xinès, es desprèn la sensació que en molts moments ha faltat empatia. També coneixement de la seva cultura. “Nosaltres, per exemple, als països asiàtics, ja utilitzàvem la mascareta abans de la covid. Si algú està malalt, amb un simple refredat, ja se la posava per una qüestió d’higiene”, explica la Pei, que fa quatre anys que viu a Sabadell. A l’inici, aquest fet va incentivar que en alguns casos se’ls assenyalés més o fins i tot se’n fes burla.
“És un problema que afecta a totes les ètnies”
La covid, a més de les conseqüències sanitàries, ha tingut també un gran impacte en la vida de la comunitat xinesa, que ha vist com augmentaven, per exemple, les dificultats a l’hora d’anar al seu país d’origen. L’estricta política de covid zero i les restriccions internacionals, han alterat les tradicions i posat a prova els lligams sentimentals. “Abans hi anava cada dos anys, però des que ha esclatat la pandèmia, no hi he tornat”, especifica ella.
Les veus dels ciutadans que han parlat amb el Diari evidencien que encara hi ha molta feina per fer. “Al final, tots som persones. És igual d’on vinguis. Tots acabarem al mateix lloc. No és només una situació que visquin els xinesos. És un problema que afecta a totes les ètnies”, resumeix un d’ells.
