[Per Josep Mercadé, periodista]
Els professionals de la política no sempre són ben vistos per la resta de la ciutadania. El pas per la vida pública està molt marcat per estereotips que dibuixen els servidors públics com a persones a qui els mou més el lucre personal que no pas la voluntat d’aportar els seus coneixements en benefici de la comunitat. En alguns casos, aquesta imatge prefixada es correspon amb la realitat i en molts d’altres, no.
El problema, però, és que la corrupció i l’aprofitament del càrrec en benefici propi té més impacte que el fet de servir la comunitat. Aquesta realitat ha enterbolit molt l’activitat dels polítics. La prova és que tots, en algun moment, hem dit allò que “els polítics només miren per ells i per tenir un bon sou”. Desfer aquesta imatge cada cop és més difícil, ja que sovint coneixem casos de persones que, un cop arriben al càrrec, se n’aprofiten tant com podem.
El resultat de tot plegat és que la política en general no desperta gaires vocacions. Aquesta manca d’implicació per part de la ciutadania allunya encara més la figura del polític convertida en una mena de nova classe social. Quan aquest fet es mostra d’una forma més clara és quan arriben unes noves eleccions. L’escassa militància als partits fa que moltes formacions, a l’hora de confeccionar les seves candidatures, optin per altres vies.
L’excusa, en gairebé tots els casos, és la recerca d’una llista transversal que fins i tot posa en qüestió el mateix partit polític, que, davant la manca d’efectius, es veu obligat a buscar persones que no són militants però amb qui pot trobar una certa afinitat. Aquest fenomen passa sovint amb aquelles formacions polítiques que tenen poc arrelament al territori. Això fa que fins i tot es muntin llistes fantasma, en els casos més extrems, o bé es confeccionin amb persones que res tenen a veure amb les sigles del partit.
El que s’està generalitzant és el fenomen del transvasament de polítics d’una formació cap a una altra. A Sabadell ho estem veient aquests dies a gairebé totes les formacions polítiques. Aprofitar l’experiència de persones que han estat al consistori no hauria de ser necessàriament dolent, tot al contrari. Potser el problema serà si l’electorat entendrà aquest canvi de camisa. Està clar que a les eleccions municipals cada vegada es posa més a debat la necessitat de fer llistes obertes davant la manca de persones capacitades i amb ganes de servir la comunitat dins dels partits polítics.
