– Soc una mare que estimo moltíssim les meves filles. Però quan dormen.
Pot semblar una frase en la intimitat d’un confessionari, xiuxiuejada per una penitent a l’orella d’un sacerdot. Però no ho és. És exclamada davant de públic, amb un micròfon, enginy i orgull, per l’humorista Missjones, l’àlies de Natàlia Prat. Així és com arrenca un dels seus monòlegs.
L’humor és patrimoni de l’entreteniment, sí, però evidentment pot ser molt pràctic per a reivindicar. Un exemple és l’Especial Dones Còmiques que se celebrarà dissabte al pub The Wild Geese, a les 22.30h, organitzat per Parapapà i presentat per Missjones, en el marc del 8M. Hi actuaran Anna Gerbo, Elefantana i Maria Oria, tres de les millors participants dels concursos que munta l’associació sense ànim de lucre.
–Soc tan mala mare que estic al nivell de qualsevol pare.
Si el primer acudit de Missjones naturalitzava el dret a queixar-se de les càrregues i l’estrès que comporta ser mare, d’aquells “moments en què no pots més”, el segon, més punxegut i provocador, critica la descompensació de gènere que hi ha encara en la criança.
“L’humor és una bona manera de parlar de temes controvertits. No té per què ser reivindicatiu, ni ha de ser una cosa intensa en aquest sentit, però sí que és molt útil per fer pensar”, evidencia Missjones. Hi ha tècniques perquè el missatge cali millor. “Molt humoristes parlen de coses molt genèriques, es guanyen la confiança del públic. I aleshores, transmeten el seu missatge”, afegeix. Per a ella, explica, és més fàcil reivindicar el feminisme des de l’escenari, amb un monòleg i les seves bromes a defensar, que no pas a través d’un discurs.
Missjones, al Wild Geese / CEDIDA
De 42 anys, a la sabadellenca li agrada fer broma sobre molts temes i sense gaires embuts: la hipocresia, el fet d’intentar fer bé les coses i no poder, la seva impaciència o del que li va costar tenir fills. I quan entre el públic hi ha la seva mare, també li agrada burxar-la dedicant-li algun acudit. Entre els seus referents, la sabadellenca Charlie Pee i l’estatunidenca Sara Silvermann, a banda del seu professor, Gabriel Córdoba.
La comèdia és una manera de ser. “Sempre ens ha agradat a casa, l’humor és la manera amb què encarem les coses. Ja eren així els meus avis”, diu Prat, que s’ha format en la matèria.
A més, és la impulsora del Festival de Comèdia a Sabadell, el Parapariures, del qual ja s’han celebrat quatre edicions. Inclou una sessió d’humor negre, monòlegs i el festival de curtmetratges de comèdia Parapacurts. Una cita que creix imparablement, perquè la gent de la comèdia també es pren seriosament les coses.
