[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
A Sabadell no tenim gaires coses, però les poques que tenim les deixem abandonades. Segons el diari La Vanguardia, el 23 d’abril del 1889 Rogelio Colombié i José Pérez de Acevedo, juntament amb Joan Salas Anton, inauguren la biblioteca de la Cooperativa Sabadellense, potser la primera biblioteca popular de la ciutat.
Més endavant, l’any 1906, la Cooperativa va comprar uns terrenys, i a finals dels anys vint se’ls va vendre i amb aquests diners va construir un edifici de 37 metres de façana al carrer de Víctor Balaguer, ara carrer del Sol, que es va inaugurar el 15 de desembre del 1929. Tenien 850 associats i el balanç anual arribava a 380.000 pessetes. El portaveu de la Cooperativa la Sabadellenca es va publicar fins entrada la guerra.
La Cooperativa tenia la biblioteca al primer pis, l’autor dels mobles fou Josep Centelles. Els fons es construïren a partir dels inicials que ja tenia la cooperativa, més el llegat que féu Joan Salas Anton, un centenar de llibres sobre cooperativisme, més llibres d’història de clàssics del finals XIX i primer terç XX: Mariana, Pi i Margall, Pujades Bofarull, Rovira i Virgili; de política: Kropotkin, Reclus, Jaurès, i de geografia: Reclus i Odon de Buen. Hi ha autògrafs de Charles Gide, Benoit Malon, Gabriel Sardant, Anselmo Lorenzo, Rafael Altimira, Nicolas Salmeron, Francesc Ferrer i Guàrdia, Pere Coromines i Magalhaes Lima. Per exemple, en un cas podem veure com funciona, a Salas li envia un llibre Francisco Giner de los Ríos, Estudios y fragmentos sobre la teoría de la persona social, “y como yo ya lo habría adquirido, envié este a la Biblioteca de la Cooperativa Sabadellense reservándome para mí el que V. me ha remitido”.
Arriba el franquisme i la Biblioteca, segons L’Avenç, “romania des de 1939 en una situació de total abandó. Sortosament aquesta biblioteca va escapar de la desfeta cultural franquista”. L’abril del 1979 es reinaugura la biblioteca, anomenada Biblioteca Salas Anton, però per un conjunt de circumstàncies al final els llibres van a parar a l’Arxiu Històric de Sabadell. Crec que és probable que entre els libres hi trobem també els del padrastre de Salas, Tomàs Viladot Rovira.
És una pena que de cara a l’any de la capitalitat cultural no ens plantegem que l’Ajuntament compri l’edifici de la Cooperativa, arregli un malmès edifici i, entre altres coses, hi col·loqui la biblioteca. És la nostra Biblioteca Arús. Una joia. A Barcelona l’Ajuntament està recuperant locals de cooperatives, els arregla, i amb sistemes de cogestió amb la societat civil se’ls dona sortida. Aquí hem deixat morir el Teatre el Sol, sense més. No entenc que les esquerres, havent governat la ciutat des del 1979, és a dir, durant 44 anys, dels tres edificis emblemàtics de la ciutat en l’àmbit de les organitzacions obreres, un l’hem perdut, l’Obrera, i la Cooperativa i el Círcol Republicà Federal estiguin en un estat lamentable. L’any de la capitalitat hauria de donar-hi resposta.
