Des de l’any 2008, cada 12 de març se celebra el Dia Mundial del Glaucoma, una malaltia que ens pot perjudicar fins al punt de provocar una ceguera irreversible. Però hi ha tractament i cada vegada els avenços mèdics permeten trobar un millor diagnòstic i solució a les malalties derivades d’aquesta patolgia. El doctor Josep Maria Llonch Soler, oftalmòleg especialista en glaucoma i soci fundador del Centre Ocular Quirúrgic -amb seu a Àptima Centre Clínic Sabadell-, explica que el motiu principal de la campanya mundial del glaucoma tracta de sensibilitzar la població que “es tracta d’una malaltia que en la majoria de persones no dona símptomes”. I és per això que el Dia Mundial posa l’accent en aconseguir que la població tingui present que cal fer un control rutinari amb l’oftalmòleg a partir dels 40 anys.
Es recomana revisar la vista a partir dels 40 anys / D.S.
El glaucoma afecta tant homes com dones, i és una malaltia que, si bé no sol donar símptomes, “quan ja està instaurada provoca una reducció concèntrica del camp visual per atròfia del nervi òptic”. Tot i afectar un dels òrgans vitals, Llonch subratlla que “el glaucoma té tractament, i com més aviat es detecta, millors són els resultats”. Primer hi ha el tractament amb col·liris per fer baixar la pressió intraocular gràcies a fàrmacs que es poden utilitzar per separat o una combinació entre ells. En alguns tipus de glaucoma es pot utilitzar la tècnica làser i, una altra opció, és la cirurgia per implantar sistemes de drenatge mitjançant microimplants. Aquesta última és una “tècnica cada vegada menys agressiva i amb millors resultats”, apunta l’oftalmòleg del Centre Ocular Quirúrgic.
En termes més tècnics, el glaucoma és una neuropatia òptica que es mostra quan “es produeix un dany sobre el nervi òptic, que és l’encarregat de transmetre els senyals i la informació que capta l’ull a través de la retina cap al cervell. Per tant, ens estem referint a un una peça fonamental per tenir una bona visió. En la majoria de casos, la causa del glaucoma és l’augment de la pressió intraocular, que danya el nervi òptic. Per això, es recomana que revisin rutinàriament la seva vista les persones que tinguin antecedents familiars de glaucoma, més de 40 anys, miopia o hipermetropia alta o pressió intraocular alta.
Dos tipus de glaucoma
En els casos de glaucoma, el nervi òptic perd fibres nervioses i incrementa la seva excavació, la qual cosa fa que es vagi experimentant una pèrdua visual perifèrica. Sobre les classes de glaucoma que es poden manifestar, hi ha dos tipus, el glaucoma agut d’angle tancat i el glaucoma crònic d’angle obert.
El primer es produeix per l’estructura de l’ull, que és molt estret, i que té compromesa la sortida del líquid que es va produint contínuament, l’humor aquós. Aquesta sortida es tanca per l’estructura de l’ull i, de forma brusca, hi ha un increment molt elevat de la pressió. Aquesta classe de glaucoma provoca pèrdua visual i un dolor ocular molt intens quan passa i, per tant, suposa una urgència oftalmològica.
Són susceptibles en ulls petits i amb hipermetropia elevada. La causa és estructural i amb els anys, en aquests ulls estrets, la cataracta va creixent i compromet l’espai pel qual drena l’humor aquós, i això pot desembocar en un tancament angular i una pujada brusca de pressió en un moment determinat. En aquests casos, com ja s’ha dit, els símptomes són molt clars.
L’altra classe de glaucoma, que a la vegada és la més freqüent, es caracteritza per no tenir compromeses aquestes estructures, però, per diverses causes, la pressió ocular pot augmentar de manera progressiva. És un glaucoma que no dona cap mena de simptomatologia, fins a estadis molt avançats, en els quals ja no es pot fer res i la causa, principalment, és genètica o hereditària.
