[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
El periòdic “El Federal” de Sabadell, de 2 de maig de 1931 publicava “Per damunt de tot, cultura. Res no quedarà de l’esforç cívic dels nostres dies sense la pressió d’un ambient que ens porti a tots pels camins més càlids de la intel·ligència”. L’any següent la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell de 1932 en el pròleg al llibre de Miquel Carreras “Elements d’història de Sabadell” fixava la seva mirada ètica en la prioritat política en la cultura: “Però, encara, sense fer transcendir les nostres evocacions a tan reculats temps, avui venerem, els vestigis del que fou; i una finestra, un capitell, una façana ampla i matussera, l’ull obscur d’un pou, un portal de ferradura, una xifra posada al dintell d’una portalada, un escut…, elements que el caminant distret no descobriria, a nosaltres ens parlen d’un pretèrit que té la sàvia virtut d’estimular-nos en el patriotisme local. I, encara, al damunt i per damunt de tot això, poseu-hi la història, poseu-hi els homes que ho animaren fins a donar a cada cosa aquell sentit humà intrínsec que la fa perdurable. Llavors us trobareu en una síntesi puixant de patriotisme, que és com dir d’arrelament per atracció de la terra.” No puc deixar d’estar-me de dir, que bons que eren en aquells dies els nostres responsables municipals!
Fem un salt de 63 anys. He trobat en un racó quasi tots els volums del Mapa Cultural de 1995, potser l’esforç més gran de sintetitzar i fer prospectiva sobre la cultura a la ciutat. Existeix un quasi mite sobre el mapa cultural i especialment sobre l’ideari del mapa cultural. És lògic atenent que el mapa cultural va ser un esforç titànic -impressionants els volums- i únic en aquells moments, i a més pel fet que s’hi posés un ideari que va ser una innovació molt important. Ara precisament és el que em miro. Anuncia compromisos ideològics, bona idea: “substrat ideològic i polític de l’equip de govern”. Posem-ne dos tastets més: “La ciutat amb identitat pot generar solidaritat i generositat, condicions necessàries per a socialitzar plusvàlues individuals i per revertir a la societat els beneficis econòmics que genera la mateixa ciutat. (…) Cal entendre el patrimoni de manera ampla i transversal. No inclou únicament els continguts inventariables de la història. Cal introduir-hi els símbols intangibles, la història oral, els costums a partir dels quals s’organitza i s’expressa la ciutat (…) La identitat local expressada essencialment a través dels valors simbòlics del patrimoni, vehicula la ciutat com una unitat a partir de la qual el ciutadà pot esdevenir subjecte directe i actiu de les seves potencialitats.” Brillant!
Han passat seixanta i trenta anys, crec que la capitalitat cultural de Sabadell seria una bona ocasió per replantejar-se avui sobre quin ideari fonamentem la nostra acció cultural i política ciutadana.
