Què és l’anime? Doncs depèn des d’on es digui. Al Japó, l’anime es refereix a qualsevol tipus d’animació; mentre que si s’utilitza fora del país nipó, referencia tots aquells productes d’animació que provenen del país del sol ixent. On no hi ha confusió és en el fet que l’anime s’ha convertit en una de les facetes culturals modernes més importants i identificatives del Japó.
L’animació nipona no només es diferencia per la procedència, també té un tarannà i una línia estètica únics que la fa inconfusible. L’anime té la característica de tenir trames més reals, plenes d’emocions, drama i, en alguns casos, exageració de les accions realitzades pels personatges. Tendeix a presentar els seus personatges amb ulls grans i ovalats, pentinats extravagants i cossos molt humanitzats.
Però, ull viu. No s’ha de prendre com a animació exclusivament infantil; per contra, la majoria dels títols van dirigits a una audiència més aviat madura. Hi ha companyies d’anime que han aconseguit crear contingut per satisfer les dues audiències, com els estudis Ghibli, una de les empreses més poderoses al món de l’animació, no només japonès, sinó a escala mundial.
Tal és l’impacte d’aquesta indústria, que s’ha convertit en un dels productes d’exportació més rellevants per l’economia del país.
I encara més gran ha estat l’impacte social. Coneixeu el terme otaku? Doncs fa referència a les persones aficionades i apassionades de la cultura de l’anime i el manga (el còmic japonès). Moltes persones, també occidentals, s’han vist enganxades a les històries i dibuixos nipons. Els denominats otakus arriben a conèixer els diàlegs de memòria i fins i tot a disfressar-se dels seus personatges d’anime preferits en les grans convencions d’aquesta cultura de l’animació, com la ComiCon a Estat Units, el Saló del Manga a Barcelona o el Sakura Matsuri a Sabadell, que compta amb un concurs de cosplay.
Hi ha animes que han marcat generacions senceres, com passa amb Bola de Drac, que va captivar quasi dues dècades d’adolescents amb les seves lluites i transformacions. La traducció d’aquesta sèrie al català va ser la cirereta del pastís, que la va fer atractiva fins i tot per als castellanoparlants. Un dels secrets de la traducció al català fou mantenir els crits dels personatges tal com havien estat fets en el doblatge japonès, i només doblar el text estrictament parlat.
Més endavant, qui no recorda el detectiu Conan o Inuyasha? Ah, i si consumiu anime, sempre amb l’àudio en japonès i subtitulat!
