Ciutat

Què implica la nova llei d’habitatge?

Els canvis normatius limitaran l’increment de rendes a un 3% com a màxim el 2024 i podrien tornar a establir Sabadell com una zona tensionada

Bloc d’habitatges a les Termes, en una imatge d’arxiu / AINA TORRES

L’acord entre PSOE i Podem amb ERC i Bildu per aprovar la nova llei estatal d’habitatge no ha convençut ni a la Cambra de la Propietat Urbana ni al Sindicat de Llogateres. La normativa limita l’increment de rendes a un 3% com a màxim el 2024 i, a partir del 2025, no podran apujar més que l’IPC a partir d’un índex de referència que elaborarà l’INE. Pel que queda d’any, es manté el límit del 2%.

Què més suposa? Una altra novetat és que les comunitats autònomes podran considerar petit propietari aquell que tingui més de cinc immobles en una mateixa àrea tensionada, i no a partir de 10 com fins ara. Seran les comunitats autònomes les que podran definir les àrees tensionades i, per tant, Sabadell es podria mantenir en aquesta situació.

Fruit de l’acord, les despeses i honoraris pel lloguer de l’immoble sempre aniran a càrrec del propietari. Es prohibeix augmentar les rendes de lloguer per la via d’altres despeses com les de residus. Pel que fa a la possibilitat d’incrementar el lloguer un 10% en cas que s’hagin fet obres, també es manté, però caldrà que les renovacions de l’habitatge impliquin almenys el 10% del valor de compravenda de l’habitatge. L’acord de llei preveu posar punt final als desnonaments sense data i hora determinada.

També s’inclouen noves pròrrogues als procediments de desnonament –que els podran ajornar més de dos anys– i s’estableixen nous processos de solució extrajudicial que gestionaran les comunitats autònomes.

La nova llei s’ha acordat entre partits i inicia el tràmit parlamentari. El govern espanyol la vol tenir aprovada abans de les pròximes eleccions municipals, que seran diumenge 28 de maig.

Quines seran les zones tenses?

La declaració de zona tensionada es podrà fer quan es compleixi una de les dues condicions que estableix la llei -i no les dues alhora-. És a dir, que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer més despeses superi el 30% de la renda mitjana de les llars o que el preu de compra o lloguer hagi augmentat almenys tres punts per sobre de l’IPC en els cinc anys anteriors a la declaració.

Les primeres reaccions

El Sindicat de Llogateres considera que estem davant d’una “regulació dels lloguers farsa”, que “lluny d’abaixar els preus, permetria tot el contrari: que continuessin augmentant”. Per la seva banda, el gerent de la Cambra de la Propietat, Miquel Àngel Vicente, creu que el text s’ha elaborat de forma “unilateral amb un objectiu electoralista”.

Comentaris
To Top