[Josep Mercadé, periodista]
La propaganda és un concepte tan devaluat que és molt difícil que pugui ser ben considerada. Quan s’acosten unes eleccions, la línia que separa la publicitat de l’acció de govern és tan fina que gairebé tots els colors polítics que poden la traspassen. Però cal diferenciar entre els que governen i els que no. Els primers acostumen, de forma voluntària o involuntària, a explicar el que fan o han fet. I això gairebé sempre topa amb les acusacions d’electoralisme per part de la resta de formacions polítiques que no governen.
Teòricament, aquest problema l’hauria de resoldre una normativa estatal que és prou estricta a l’hora de limitar les possibilitats de difondre l’acció de govern precisament durant el període més crític de la precampanya. Un cop entrem en les dues setmanes de campanya electoral, ja tenen barra lliure per cantar les excel·lències de la seva activitat al llarg dels quatre anys de mandat al capdavant dels ajuntaments.
A Sabadell fa uns dies van aparèixer les primeres acusacions contra el govern municipal per fer electoralisme. Tingui raó o no el grup de Ciutadans que ho ha denunciat, la situació no és nova. He vist queixes com aquestes a totes les precampanyes en contra de les diferents forces polítiques que han governat la ciutat des del 1979. D’això no se’n salva ningú.
Per tant, la queixa acaba sent un argument recurrent en aquest període especialment sensible. De fet, posats a denunciar, la mateixa presència, en aquest cas, dels representants municipals podria ser motiu de sospita d’electoralisme. La pregunta és si aquestes situacions veritablement poden exercir una clara influència a l’hora de decidir el vot dels electors. Pensar que això pot ser així crec que és valorar molt poc la capacitat reflexiva i crítica de la ciutadania a l’hora d’escollir una opció o altra en unes eleccions.
L’electoralisme que poden practicar les formacions polítiques que ens governen a la ciutat, a la Generalitat i a l’Estat no es manifesta solament durant la precampanya. Si són prou hàbils, durant tot el mandat intentaran que la seva acció pugui donar un cert rèdit polític, que pretendran cobrar el dia de les votacions. Així, podríem considerar que qualsevol acció pot ser propaganda política.
Ser a l’oposició no agrada a ningú, però és una bona oportunitat per millorar la capacitat comunicativa i aportar noves idees que facin possible seduir l’electorat cap a opcions diferents de les que governen en aquell moment. Cal partir de la base que els votants sempre tenen la raó, ens agradi o no.
