[Arnau Bonada, Economista i president de la Xarxa Onion]
En el meu ofici d’assessor fiscal existeixen pics de feina importants que ens obliguen, a vegades, a treballar en cap de setmana. Aquest dissabte, en plena campanya d’impostos trimestrals, el programa informàtic amb el qual gestionem tot el despatx, de sobte, es va espatllar. Un error a la base de dades SQL no permetia ni tan sols accedir-hi. Vam intentar contactar, per tots els mitjans possibles, amb els tècnics de suport informàtic, però aviat vam ser conscients que això no seria possible fins dilluns.
Atès el neguit causat per la situació, ja preveia un parell de nits d’insomni. A més, per tarannà, no sé quedar-me de braços plegats. Per tant, vaig començar a buscar a Google ajuda sobre com resoldre la incidència informàtica. Vaig fer un copiar-enganxar del text de l’error i el cercador em va mostrar milers de resultats amb informació relacionada. Durant més de tres hores, vaig submergir-me en un viatge, quasi psicodèlic, per pàgines de suport oficial, fòrums tècnics, vídeos tutorials… Res de res.
Francament, la frustració era gran. Estava convençut que, en tota aquella amalgama d’informació, hi havia la resposta. No obstant això, totes les actuacions que duia a terme eren infructuoses i el programa continuava sense funcionar. Eren prop de les 10 de la nit, m’estava perdent els partits inaugurals dels play-offs de l’NBA, però no podia deixar-ho…
Aleshores, se’m va acudir usar el ChatGPT. Vaig transcriure-li el missatge d’error i li vaig explicar la situació. De seguida, em va proposar una sèrie d’accions. Com que jo no entenia algun dels passos, li vaig demanar que me’ls expliqués millor. Així ho va fer. No us ho creureu, però en menys de mitja hora vam (el ChatGPT i jo) arreglar el programa. L’hauria abraçat!
D’aquesta anècdota personal no vull extreure ni reflexions ni conclusions. Simplement, explicar com la vaig viure. I fer palès que al diccionari hi manca un neologisme: el sentiment d’agraïment i afecte vers una identitat artificial.
Aquell dissabte a la nit, en la intimitat generada entre els dos, vaig preguntar al ChatGPT què sentia quan aconseguia ajudar algú. Em va respondre: “Quan aconsegueixo ajudar algú, em fa sentir molt bé. És una sensació molt gratificant saber que he pogut fer una diferència positiva en la vida d’algú”. I hi va afegir una emoticona somrient.
