Es podria gairebé afirmar que el Centre d’Esports va exercir de Celestina en el cas del Francesc i la Mireia. És un amor arlequinat que va començar fa 22 anys quan tots dos van contactar gràcies a un xat que parlava de temes relacionats amb el Sabadell. “A partir d’aquí vam quedar per anar al cinema a l’Eix Macià. Jo vaig arribar tard perquè estava comprant les entrades pel famós partit de Novelda”, recorda el Francesc.
Reconeixen tots dos que en aquella primera cita oficial ja van tenir la sensació d’haver conegut l’home-dona de la seva vida. El temps ho acabaria confirmant. Llavors era el 2001. Al cap de vuit anys van decidir viure junts i el 2011 es van casar. “Curiosament, va ser unes setmanes després d’haver assolit l’ascens a Eibar i el casament també va servir per celebrar-ho amb molts convidats que eren arlequinats”. El futbol i el Centre d’Esports van lligats a la seva vida.
Amb els fills a tot arreu
El seguiment no es redueix als partits de la Nova Creu Alta sinó que s’ha convertit en una parella habitual en la majoria dels desplaçaments. “Per a nosaltres el Sabadell és un sentiment i ens agrada viatjar. És una manera de veure món. Hem anat amb cotxe, tren o vaixell”. Ni el naixement dels seus fills els va fer canviar d’hàbits. De fet, poden explicar dues anècdotes realment curioses. La Laia ‘coneixia’ el mític estadi d’El Collao d’Alcoi només quinze després de néixer i el seu germà Pol va repetir la història, en el seu cas a l’Estadi Carlos Belmonte d’Albacete. Ara, per cert, és porter del benjamí arlequinat. Ho porta a la sang.
“No sabríem dir-te una única clau de l’èxit de la nostra relació. Ens compenetrem molt bé, intentem ser sempre molt sincers i fem totes les coses junts”, expliquen. Ara arriba Sant Jordi… i estaran a Las Gaunas per donar suport al Centre d’Esports. De totes maneres, “ens agrada celebrar aquesta festa i normalment, anem a passejar pel centre de la ciutat per mirar les parades de llibres i viure l’ambient”. La Mireia recorda un Sant Jordi “molt especial, el primer que ja teníem la Laia, ja que el Francesc va portar dues roses, una per a mi i un altre per la nena. També ens comprem llibres per a tots”.
