L’Analis Pascual i l’Alfredo Brückmann es van conèixer fa pràcticament dues dècades a una clínica dental. Van sentir el que es coneix com un flechazo i ella va decidir-se i va proposar-li sopar junts. Van tenir la seva primera cita. El primer i únic amor de l’Analis. Una bombolla. Però la vida els tenia preparats molts reptes i alguns entrebancs: ella, fa deu anys, va perdre completament la vista.
Després de dos anys amb pèrdua progressiva de visió, es va quedar completament a les fosques. “No veig res, ni llums, ni ombres”, explica. Recorda que va sentir molta por. També va passar uns anys en cadira de rodes. “Era una dona molt autònoma, treballava a un departament de màrqueting d’una multinacional. Viatjava, anava amunt i avall…”, rememora. Quan es va quedar sense visió, el món se li va caure a sobre: ella va pensar que aquella nova realitat no el podria fer feliç, però ell va decidir quedar-se al seu costat.
“Amb molta por, vaig dir-li que entenia si volia marxar. Però ell em va dir que volia quedar-se amb mi”, relata amb il·lusió l’Analis. Sempre ha estat al seu costat. “A moltes persones que es queden sense vista, les parelles les abandonen”, assegura.
/ AINA TORRES
Descriu l’amor que es tenen com a “incondicional”. Quan es lleva cada matí, el seu marit ja li ha preparat l’esmorzar i trenquen el dejú junts. Fan vida de parella i es tenen l’un a l’altre: “Tot això ens ha reforçat, ens hem conegut d’una forma com mai abans ho havíem fet.
Allà on no arribo jo, està ell. I on ell no arriba, allà em troba a mi”, reconeix. Creu que l’amor incondicional avui dia es practica poc. Que és molt més profund de la simple aparença. La parella assegura que han passat situacions molt extremes, però troben el refugi en el seu amor.
Ella no ha parat de créixer: es passa el dia estudiant metafísica, llegeix clàssics de filosofia, novel·la històrica, medicina de l’ànima i tot un seguit d’obres de tots els gèneres i disciplines. De segur que no és difícil encertar amb un bon llibre. Però no són de celebrar especialment el 23 d’abril: “Nosaltres, la diada la celebrem cada dia. Sempre és Sant Jordi”, assegura la parella.
