[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Des de fa algunes setmanes estic observant des de casa meva unes estranyes obres al carrer d’Antoni Forrellad. És curiós que dediquem un carrer a l’home que va fer bullying a Antoni Farrés a la Unitat Hermètica posant-lo en una taula en un racó sense fer res, fins que va explotar i van poder tenir raons per acomiadar-lo. Com deia Farrés: “Em van prohibir, doncs, estudiar, perquè eren hores de treball. Vaig dir: doneu-me feina! Em van treure fins i tot l’escriptori, havia d’estar assegut en una cadira en un racó de la secció”.
Tornem a les obres. Un dia s’hi van posar a les 7.15 h i les màquines fan pit-pit-pit i suposo que les protestes devien ser formidables, atenent el fet que no s’hi poden posar abans de les 8 h. Els darrers dies, molts matins a les 7.45 h una màquina s’engega i comença a fer pit-pit-pit. Només una estoneta. Bé, ja fa molts, molts dies que estem amb el soroll del pit-pit-pit des de les 8 del matí fins molt tard. Però per què unes obres que són senzilles, arreglar la vorera, triguen tant? Pensant això vaig recordar el que em va dir un eminent arquitecte sabadellenc: “Mira les obres i compta quants treballadors hi ha”. Tinc bona visió i en compto… dos. Per canviar una vorera molt ample de 280 metres durant molts dies hi ha solament dues persones, una amb una excavadora i una altra amb el camió. Per cert, dimarts i dimecres no hi havia cap treballador. Divendres, cinc que posaven rajoles.
No hi entenc gaire, però crec que la constructora té molta barra. Tampoc entenc que en unes obres amb tanques, la maquinària hagi de piular tota l’estona posant a prova la salut mental de milers de persones del voltant, però no entenc que l’Ajuntament no tingui previst que les molèsties d’una obra així durin el menys possible.
Heu intentat escriure un article amb un soroll de pit-pit-pit durant tot el dia? Ja no diguem si hi ha algú malalt o un nadó. Tampoc entenc que cada vegada que es fa una reforma el primer que es fa és tallar quasi tots els arbres. En aquest cas, només n’han deixat vuit. Segurament, diran que estaven malalts o qualsevol excusa barata. Una mortalitat del 70%. Per què duren tan poc els arbres? És que els responsables no en saben? A Sabadell no hi ha manera que els arbres creixin i tinguin una alçada decent. Entenc que a la constructora els sigui més fàcil arrabassar-ho tot, però potser hi hauria d’haver indicacions de preservar-los. Passen els governs de tota mena i colors i alguns mals perduren. Tenim un Ajuntament que no estima els arbres. Em fa la sensació que falta autoritat i seguiment de les obres. Recordo l’anècdota de Quim Nadal quan era alcalde de Girona, que abans d’entrar a treballar visitava les obres i s’explica que en una ocasió faltaven dos treballadors, va arribar al despatx, va telefonar i va fotre una gran bronca i al cap de poc ja hi eren. No pot ser que per manca de personal una constructora enviï el mínim possible de treballadors i les obres amb el pit-pit-pit durin tantes setmanes. Cal fer-hi alguna cosa.
