[Josep Mercadé, periodista]
D’aquí a pocs dies començarà la campanya electoral de les municipals del pròxim 28 de maig. Per sort, a l’hora de l’escrutini, hi haurà quatre candidatures menys que fa quatre anys. Això permetrà estalviar temps i paperetes que en aquests moments és d’agrair. La particularitat d’unes eleccions locals és que tot és molt més proper i que les persones són els factors determinants. Però el que és més comú en qualsevol elecció són les promeses. I aquí sí que és on més es pot descontrolar.
Passa el mateix que amb els pactes postelectorals. Abans del dia gairebé tothom vol governar en solitari, però l’endemà de la cita amb les urnes, a la vista dels resultats, tot canvia. És aleshores quan es produeixen aliances i intercanvis, en alguns casos, inversemblants. Això no seria dolent, però massa vegades va lligat al traspàs de cromos en altres municipis i institucions.
A Sabadell, i probablement a molts municipis metropolitans, som lluny d’aquelles majories absolutes que vàrem viure fa més d’una o dues dècades. Per tant, existeix la temptació d’apostar pel tot o res malgrat saber que al final hauràs de pactar. En certa forma és lògic, qui es presenta aspira a tenir l’alcaldia tot i que molts sàpiguen que això serà més que difícil.
Malgrat tots els condicionants, no es llença la tovallola i, a vegades, es fan promeses que poden ser més irreals que factibles, per no dir impossibles. Aquest és un mal endèmic d’aquells que no curarem mai. A la nostra ciutat de promeses n’hem vist de sonades. Sobretot quan governava l’alcalde Antoni Farrés, fetes per part de grups a l’oposició davant la impossibilitat de poder-li esgarrapar regidors a les eleccions que guanyava folgadament.
Aquests dies previs a l’inici de la campanya electoral, a banda de temes estrella com ara la ronda Nord, es parla de coses tan poc possibles com de la unitat de l’independentisme. Només cal posar el mirall en el que està passant al nostre parlament per adonar-nos de com està situació en aquest aspecte.
Crec que a totes les candidatures els cal estudiar bé l’electorat per adonar-se de què podem i què no podem prometre. El que és més aconsellable en aquests moments seria optar per propostes més austeres i allunyades de temptacions populistes que no ens han de portar enlloc. Tenim damunt la taula un fantàstic diagnòstic fet per aquest diari sobre les principals preocupacions dels sabadellencs per als pròxims quatre anys. És una mostra sí, però un punt de partida que ens podria servir per evitar fer volar coloms.
