Després d’anunciar en un comunicat la seva decisió de renunciar a la presidència del Centre d’Esports, Esteve Calzada ha protagonitzat una roda de premsa de comiat força emotiva en la qual ha subratllat els motius essencials i, sobretot, ha deixat clar que el futur del club continua en bones mans i pot tenir, en les pròximes setmanes, un impulso econòmic important amb la signatura definitiva d’un acord amb un grup americà que ja ha participat aquest any desemborsant un total de 850.000 euros.
Acompanyat en una sala de premsa Miguel Quereda plena a vessar per familiars, tots els membres del Consell d’Administració i també del Consell consultiu, Esteve Calzada ha començat la seva intervenció agraint la feina feta pels seus companys de viatge en aquests sis anys al capdavant del club i també els innumerables missatges de suport rebuts a les últimes hores després de confirmar el seu adeu a la presidència. “És un orgull comprovar que es valora a feina feta, però insisteixo que no ha sigut una etapa presidencialista sinó que sempre ha prioritzat el treball de grup”.
Ha insistit en el “desgast mental” com a principal motiu de la seva decisió, “res a veure amb la manca de confiança en el projecte”. Ha parlat d’un “esforç titànic durant sis anys que ha afectat la meva família, col·laboradors i moltes persones. També ha suposat un gran esforç econòmic per part meva. Soc el president que haurà fet més inversió financera en la seva història. S’ha fet a pulmó i en certs moments recorrent fins i tot a l’endeutament personal per cobrir nòmines del club”.
Ha qualificat de “combinació diabòlica” el fet “d’estimar el club, jugar-te els diners i voler respondre a la confiança de la gent” i tot això ha desembocat en situacions anímiques “molt complicades” en l’àmbit personal i familiar. També ha admès que “durant els partits he patit massa. Jo em considero un arlequinat d’adopció, ara entenc aquest patiment de l’aficionat. Ho he passat molt malament”.
Ha destacat un moment crucial, l’any 2019, quan l’equip es jugava el descens a l’Olot gairebé al mateix temps que estava en joc la seva viabilitat econòmica. “Quan va aparèixer el Pau Morilla–Giner i em va dir que hi havia acord per l’entrada de nous inversors va ser l’autèntica salvació del club. La situació era molt delicada”.
També s’ha referit a la permanent lluita judicial amb “les persones que em van vendre les accions en el seu moment”, en clara al·lusió a l’expresident Antoni Reguat. “És un tema que he portat amb la màxima discreció perquè entenc que és personal i no volia que afectés el club, però és un procés que porto jo a l’esquena i és inevitable que m’afecti. No he parlat quan la sentència va ser favorable ni quan ha estat desfavorable. Ara tot està supeditat al Tribunal Suprem i estic convençut que d’aquí a tres, quatre o cinc anys, em donaran la raó. No guardo rancúnia a ningú i mai més tornaré a parlar d’aquest assumpte perquè és molt personal i no afecta l’estabilitat del club”.
Grup americà
Fent aquest pas al costat, s’obren moltes incògnites. La primera, qui serà el nou president? Calzada ha dit que “en els pròxims dies o setmanes farem reunions amb l’equip executiu i també amb els possibles nous inversors. Veurem quina proposta surt. Jo continuaré com un accionista destacat. Desaparec de la primera línia mediàtica, però sempre estaré disposat a col·laborar i participar. Per exemple, un dels meus últims actes serà el sopar del 120 Aniversari que em fa molta il·lusió”, previst pel dimarts 13 de juny. Un nom, el de Pau Morilla–Giner, podria estar a la llista de candidats a la presidència atenent a la seva vinculació amb aquest grup inversor i implicació amb el club.
Calzada ha reiterat que “El Centre d’Esports ha demostrat que no té set vides sinó 50.000. Ha superat situacions molt difícils, abans de la nostra arribada, i en aquests últims sis anys també. Penso que s’ha endreçat el tema corporatiu i institucional amb la regularització al Registre Mercantil i en l’àmbit social es pot comprovar el nombre de socis actual”.
Se sent optimista i ha avançat el que era un secret a veus: la incorporació d’un vuitè actor com a inversor important en un futur imminent. “Es tracta d’un grup americà que tenia interès i aquest any va participar aportant 850.000 euros per poder cobrir el pressupost de la temporada juntament amb alguna aportació per part nostre. És un grup amb ganes d’entrar de manera majoritària en el club. Tampoc és l’única opció i estem oberts a tots els escenaris possibles. A les pròximes setmanes s’haurà de concretar.
El grup americà sembla que té un lligam en l’àmbit esportiu amb el grup Pozzo que controla clubs com el l’Udinese italià i el Watford anglès -amb aquest sembla que han sortit entrebancs- i la seva intenció seria ampliar la quota amb el Centre d’Esports a Espanya. De totes maneres, encara hi ha moltes incògnites i no s’ha donat cap detall de la possible operació, en marxa però no signada, i caldrà esperar unes setmanes més.
Juntament amb els membres del Consell d’Administració / Ll. Franco
En el tram final de la seva intervenció, Esteve Calzada no ha pogut evitar l’emoció i algunes llàgrimes entre l’ovació de la sala. “Marxo més pobre econòmicament, però més ric en amistats i aprenentatges després d’aquests intensos sis anys en un gran club. El Centre d’Esports té més futur que mai. La nostra ambició sempre ha estat el futbol professional i estic convençut que hi tornarà i més d’hora que tard el veurem a Primera Divisió. M’hauria agradat viure-ho com a president, però no serà així”. Potser actuaria de manera diferent, però ho tornaria a fer”, ha resumit.
