La ciutadania sabadellenca va avalar Marta Farrés a les eleccions municipals celebrades ahir. El PSC va obtenir la victòria amb majoria absoluta -14 regidors-, que li dona màniga ampla per governar en solitari. A diferència del que es podria pensar –i fins i tot del que podien pensar els mateixos socialistes–, el PSC no necessitarà buscar el suport de cap soci per tirar endavant el seu programa de govern. Així i tot, ahir Marta Farrés va tornar a allargar la mà a tots els grups de l’oposició que vulguin sumar per la ciutat, amb un clar objectiu de reflectir una ciutat plural i diversa. Cal tenir molt present, però, que una majoria absoluta és perillosa perquè concentra el poder en un grup municipal i demana la màxima responsabilitat de qui l’exerceix per dur a terme un govern que tingui en compte a tothom.
D’altra banda, els partits independentistes, en conjunt, van patir una desfeta a tot el país, especialment els republicans. A Sabadell, el vot independentista perd 16.000 vots, i Farrés en guanya 7.000. El gran perjudicat de la nit electoral, arrossegat per la mateixa onada que ha afectat ERC a quasi tot el país, va ser Gabriel Fernàndez, que després d’una campanya molt treballada va patir un daltabaix històric, passant de set a tres regidors, i va perdre els seus feus del 2019, que eren els districtes 1, 2 i 5. La victòria de Farrés s’ha produït al Centre, a la Creu Alta i a Gràcia, espais on ERC, Junts i la Crida havien estat més forts anys enrere. Aquest és un missatge que avui pesa sobre els republicans, que ahir reconeixien la derrota.
No ens agradaria deixar de parlar de la baixa participació. Ahir, prop de la meitat dels sabadellencs (49,7%) van decidir no acudir a les urnes. És la tercera pitjor dada de la història que també pot haver facilitat l’entrada de l’extrema dreta de Vox al ple municipal. Una irrupció que ens preocupa, tenint en compte l’ideari que caracteritza aquesta formació. Recomanem a totes les forces polítiques que llegeixin amb deteniment tant l’entrada de l’extrema dreta com el grau d’abstencionisme, perquè almenys nosaltres hi veiem desencís i desencant.
