Sofia Ellar trasllada la seva essència fresca, decidida i natural a les cançons, a dalt de l’escenari i, també, quan respon entrevistes. La cantant, nascuda a Londres i ara vivint a Madrid, encarrila un moment de reafirmació artística i personal. Reconeix que ha passat moments durs, vulnerables, però alça com a bandera un “no em frenarà ningú”, avança que té pensat tornar a cantar en anglès i tira la canya musicalment a Alfred per col·laborar. És un dels grans noms d’aquest festival Observa, en què actua dissabte a les 22h.
El teu darrer disc és un clam a la llibertat. És així com et sents, actualment? Has aconseguit assolir aquesta sensació?
Crec que sempre he parlat del que és ser lliure, tant a nivell personal com professional. El meu primer disc, Seis Peniques, es diu així precisament perquè vaig voler fer referència, irònicament, al que val ser lliure, com a artista i com a ànima, fent referència sempre al meu bressol, Londres. Per això el penic.
Quina és la cançó del teu últim àlbum amb què et sents més identificada? I amb quina gaudeixes més a dalt de l’escenari?
Libre. És de les poques cançons que m’he dedicat a mi mateixa i a nivell de producció és un himne clàssic que va pujant d’intensitat i d’elements musicals de corda. Com diu la cançó, libre, voy caminando despacio pero llegaré… libre.
En un dels teus últims llançaments, Cuenta conmigo, vas deixar triar el nom als seguidors. Creus que aquesta proximitat és una de les claus per aconseguir ser tan estimada per la teva comunitat?
No parlo de claus, però sí d’autenticitat i jo soc així i dec la vida a qui ha cregut i ha confiat amb mi, les meves cançons i tot el que hi ha a sobre, a sota, davant i darrere del teló. Tracto de compartir-ho perquè l’empatia tingui protagonisme both ways [en els dos sentits], entre qui escriu i defensa les cançons i qui dona suport al seu art.
En els inicis vas llançar cançons en anglès, com Boots and Cats, Not all Roses, The Mad Man… Trobes a faltar expressar-te en anglès? Hi ha alguna possibilitat que surti alguna cançó en anglès en algun dels teus pròxims àlbums?
Sí. Trobo a faltar aquesta versió anglosaxona i sento que amb els anys d’alguna manera he tancat la porta als meus orígens. La Covid i el fet de no poder viatjar hi han contribuit molt també, però he de ser justa amb mi mateixa i he de dir que m’he refugiat en les meves pors. Però he creuat molts mars aquest darrer any, torno de Bali i Colòmbia amb mil milions d’històries i cançons per cantar-vos… I estic afamada. No em frenarà ningú.
Amb la trilogia Madame, publicada el 2021, vas voler demostrar com és de fàcil caure en l’abisme en moments de vulnerabilitat. Què aconsellaries a algú que es troba actualment en una situació vulnerable?
Li diria que es permetés estar trista perquè ens han explicat la pel·lícula malament. Ens han educat des del ‘no’. I reprimir els sentiments és una cosa antinatural que després, com a conseqüència, transcendeix en traumes, bloquejos i problemes que limiten el procés de creixement personal i espiritual. Jo em vaig refugiar amb Madame en un moment fotut de la meva vida. No ho van amagar els meus ulls en aquell moment ni ho penso fer ara. I si vaig optar per això és perquè soc valenta. Així doncs, prou de pensar que mostrar els sentiments és ser vulnerable. Insisteixo… Ens han explicat malament la pel·lícula.
Hi ha algun artista català amb qui t’agradaria col·laborar en un futur?
Pregunta a l’Alfred per com està la reina d’Espanya. Que l’està esperant a la seva torra.
Fa poques hores hem pogut escoltar Coco y Malibú. Ens podries explicar què significa, personalment, la cançó?
Coco y Malibú són les primeres olors que anuncien l’arribada de l’estiu amb un ritme tropical. A la cançó s’evidencia un patró reggeatoner, ja que m’he vist embolicada, atrapada i amb moltes ganes de llançar-m’hi. Ara bé, abstingueu-vos en els prejudicis! Ellar sempre està en el rerefons.
La teva situació sentimental és evident que influeix en la teva música. En aquest sentit, com estàs?
Em sento forta com el corser indomable que sempre he estat. Ni penso en parelles ni en +1. Per què fer-ho si no se sumen al meu vol infinit?
Et sents feliç i orgullosa mirant cap enrere i veient la teva trajectòria musical des de 2017 Hi ha alguna cosa que canviaries?
Orgullosa no sé si m’hi sento. Però feliç, sí. La vida es otra cosa y a otra cosa mariposa y campanilla. Que ningú apagui la pols màgica de les nostres ales perquè aquestes són les
