JOSEP MERCADÉ

Refer ponts… Vols dir?

[Josep Mercadé, periodista]

Les eleccions del passat 28 de maig el que sí que van fer va ser posar de manifest la força de l’abstenció. A Sabadell, arribar a prop del 50% fa pensar que els electors no s’han sentit motivats pel que els oferien les diferents candidatures. Això sí, els que han anat a votar han donat majoria absoluta a la dels socialistes, encapçalada per l’alcaldessa, Marta Farrés. Davant la forta abstenció, interpretacions mil per tal de poder justificar i explicar una situació que no és nova, però que a tots ens ha de fer reflexionar. De fet, la veritable jornada de reflexió haurien de ser els dies posteriors a les eleccions.

Però tot això s’ha vist alterat per la convocatòria de les eleccions generals del proper 23 de juliol. A gairebé tothom l’agafa amb el pas canviat, fins i tot als socialistes, que intentaran salvar els mobles davant l’onada del Partit Popular. Així que ara tots a correcuita, per fer un bon paper a la desesperada en aquests comicis que seran uns dels més estivals de la història de la democràcia. La llàstima és que no hi ha temps per fer la reflexió postelectoral com tocaria. A més, coincideixen enmig dels pactes per cercar majories per governar als ajuntaments. Aquest no serà el cas de Sabadell, on els socialistes podran governar en solitari. Això sí, convidant altres forces polítiques, que sempre queda bé.

El cas, però, és que per anar ràpid el més fàcil està sent allò de deixem estar les nostres diferències i anem plegats fent candidatura conjunta a les generals. Això és el que va dir en primera instància Junts per Catalunya a Esquerra Republicana. Com a proposta en calent està bé. La llàstima és que no sé si tots n’estan prou convençuts, fins i tot els mateixos que l’han proposat.

Crec que a Catalunya el col·lectiu independentista fa massa temps que està fent escenificacions que, a la vista dels resultats, no serveixen de gaire. Per tant, a aquestes alçades, tornar a la vella tradició convergent de la puta i la Ramoneta difícilment aplanarà el camí. Probablement, el millor serà fer foc nou i que cadascú es mostri com el que és, amb les diferències i les coincidències. Cal aprendre de les experiències passades i no intentar fer veure que aquí no ha passat res. Per tant, vols dir que no val més anar tothom per separat i a veure què passa? Potser en el futur els ponts seran més ferms que no pas ara.

Comentaris
To Top